Donar el cos a la ciència per fer un últim servei

Girona“En el negoci de les funeràries no vull entrar-hi. Quan mori, el meu cos ja no necessita res que costi diners, però en canvi pot ser útil per a la societat si el dono a la ciència”. Anna Hugas, de 74 anys, feia temps que tenia al cap la idea de cedir el seu cos quan mori perquè “sigui útil per al progrés de la medicina”. Finalment, s’ha decidit a fer el pas i ha deixat escrita la seva voluntat en un document que ha formalitzat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG). El dia que mori, la família ho haurà de comunicar al servei de donació del cos a la ciència d’aquesta facultat, i aquest organisme s’ocuparà de traslladar el cos perquè, un cop embalsamat, el puguin utilitzar els estudiants de medicina en les seves pràctiques.

Defugir els costos de l’enterrament és una de les motivacions que expressen moltes de les persones que decideixen donar el seu cos a la ciència. Però el que els mou és la voluntat de sentir-se útils després de la mort i, molt sovint, la necessitat de recompensar a les institucions sanitàries l’atenció mèdica rebuda en vida.

Amb les donacions s’aprèn millor

D’utilitat, els cossos dels donants en tenen molta per als estudiants, segons assegura Francisco Reina, responsable del servei de donació del cos a la ciència de la UdG. “La tecnologia actual ofereix noves eines per a l’estudi que anys enrere no teníem, com ara les imatges en 3D, però estudiar amb un model virtual mai és el mateix que poder manipular una preparació anatòmica real”, explica Reina. En aquest mateix sentit s’expressen Aina Burcet i Roser Ferrer, estudiants de segon de medicina, que aquests dies fan pràctiques al laboratori amb preparacions anatòmiques de cossos donats. “Amb òrgans humans aprenem molt més”, diu l’Aina, mentre amb la seva companya dissecciona un genoll humà per localitzar-hi lligaments, articulacions, vasos sanguinis i músculs. La Roser explica que s’hi ha acabat acostumant, però admet que li ha exigit un cert esforç “oblidar-se” que el que està manipulant és “una part d’un cos donat per una persona”.

Segons Francisco Reina, les pràctiques amb preparacions anatòmiques procedents dels donants no s’utilitzen només per a l’aprenentatge dels estudiants, sinó que es demanen cada vegada més per a formació de postgrau. “En els últims anys ha crescut la demanda de més metges i altres professionals sanitaris que volen fer formació continuada, o posar al dia els seus coneixements, fent pràctiques amb preparacions anatòmiques procedents de donacions”, explica Reina. També s’utilitzen per assajar determinades tècniques quirúrgiques abans de posar-les en pràctica amb els pacients, per a la recerca en programes de doctorat o, fins i tot, per dissenyar nous instrumentals medicoquirúrgics.

Girona disposa del servei de donació del cos a la ciència des del 2009, un any després que es creés la Facultat de Medicina de la UdG. Un miler de persones ja s’han fet el carnet de donant, una xifra que ha permès que cada any ingressin una vintena de cossos a la facultat. La majoria de donants són d’edat avançada, tot i que també n’hi ha de joves, entre ells estudiants de medicina que s’adonen d’aquesta necessitat. Reina destaca que els donants “fan una contribució vital al desenvolupament de la ciència mèdica”.