Donaries la vida pel teu país, avi?

Berlusconi, Papandreu i Zapatero ja són ferralla. Tots tres han pretès encarar la crisi fent la puta i la Ramoneta, aplicant la tàctica tan meridional de guanyar temps fent veure que es fa allò que no es vol fer. Tots tres han engegat tard i de manera descafeïnada les mesures que se'ls imposaven. Tots tres han enganyat els socis del nord. Han mentit tot somrient. ¿Heu vist riure gaire la senyora Merkel? En canvi l'amic Silvio i ZP sempre són optimistes. Ei, que no passa res. No? Doncs, mira, passa que ja ets cadàver.

Una lliçó que poden treure d'aquesta crisi és que una moneda única implica una moral única, una moral que no és la nostra. La política d'aparador, les mitges veritats i els jocs de mans habituals en les polítiques meridionals, comencen a no fer gràcia. Quan viatges i parles amb catalans que viuen al nord t'expliquen que, en aquells països, per entendre-t'hi, has de ser conseqüent. I si dius una cosa la fas. És així de fàcil. 1=1 aplicat a la nostra política serà tota una revolució.

Els catalans, des del relleu a Palau, hem començat a veure que les coses estan fotudes. És normal que les farmàcies pateixin. Per què no haurien de patir si pateix tothom? El que resulta difícil d'entendre és que, en una situació d'emergència, persones intel·ligents com són els metges facin vaga. Avui el repte del president Mas és ser tan sincer i rigorós com toqui ser-ho. En això veurem de quina pasta estem fets, si de l'espanyola o de l'europea.

Al final caldran més retallades en sanitat. I tant que sí. I què? Al llarg de la història, les nacions han demanat als seus fills que morin per una causa noble. Avui Catalunya torna a necessitar el nostre sacrifici. Aquest cop, però, no caldrà que els joves lluitin en una trinxera. Cal que els avis tinguin paciència i, arribat el cas, que deixin la pell amb honor en un servei d'urgències.