Doncs sí, els miners cauen simpàtics
Possiblement la feina més dura. Sempre envoltada d'una èpica especial. Sinònim de lluita i d'honestedat. Però, en el cas de la mineria espanyola, i més concretament asturiana, un insaciable forat negre que ha engolit milers de milions d'euros. L'any 1970 les pèrdues d'Hunosa ja eren de 3.800 milions de pessetes (de l'època). El 1980 eren de 20.000 milions i el dèficit acumulat era de 65.000 milions. El carbó espanyol era car de produir i Polònia, l'URSS, Romania i Sud-àfrica rebentaven preus. Alemanya, Bèlgica, la Gran Bretanya i França van tancar les seves mines. Espanya no. A canvi, va començar una reconversió que va rebaixar els 45.000 miners de llavors als 4.000 actuals. Eren els famosos Plans del Carbó. Aquest any s'acaba el quart i l'any que ve ha de començar el cinquè, que arribarà fins al 2018. La Comissió Europea ja ha dit que s'ha acabat subvencionar el carbó espanyol, perquè és competència deslleial. I així hem arribat on som.
O sigui, fa 35 anys que sabem que el carbó no té futur. Però, per exemple, els successius governs espanyols han permès que des del 1980 un individu hagi estat comprant explotacions en fallida, sense futur i amb data de caducitat i, a canvi, hagi rebut 2.110 milions d'euros en subvencions. Fins a l'any 1990 no es va poder acabar amb la pràctica que cada miner que plegava fos substituït pel seu fill. L'últim pla de prejubilacions ens ha costat 433.000 euros per persona. A Espanya paguem l'electricitat més cara perquè, entre altres coses, a la factura hi van les subvencions al carbó.
Per tant i resumint: fa molts anys que el carbó espanyol és car i no té futur, però és l'única indústria existent en moltes zones, on tenen la mina o res. Solució? Han tingut 30 anys per trobar-la. Ei, però tots, administració i miners, eh, que jo també voldria jubilar-me als 44 anys amb un sou de 2.200 euros al mes, com el 48% dels miners. Per molta èpica obrera que vulguin posar-hi.
