Doncs que ho pagui l'Òmnium
Embalada com una mala cosa després del xut de vitamines que li han injectat a Sevilla, la senyora Sánchez-Camacho es va despenjar ahir amb unes declaracions en què advocava perquè "no se subvencionin organitzacions com Òmnium Cultural quan hi ha famílies que ho passen malament per pagar les escoles bressol o la sanitat". Olé tu salero , morena.
És una idea tan bona que sembla mentida que a ningú se li hagués acudit abans. Al pressupost desglossat d'Òmnium per a l'any 2012 (que tothom qui ho vulgui pot consultar a la pàgina web de l'entitat: Omnium.cat) ens assabentem que una organització tan perillosa percep 468.700 euros mitjançant el conveni que té vigent amb la Generalitat, a més de 502.746 euros en concepte d'"ajuts públics per a activitats". Això, més un parell de busques, suma un total de 973.500 euros, que representen un 32,95% del pressupost de què disposa l'entitat presidida per Muriel Casals.
Ara fora bromes, mira que la gent d'Òmnium sempre ha fet gala de les virtuts de l'austeritat i la transparència (a l'última Nit de Santa Llúcia, sense anar més lluny, als convidats no se'ls van servir ni ganxitos ), però la voraç Sánchez-Camacho no en té prou. I és que és obvi que amb aquest dineral que Òmnium dilapida en cultura, llengua i país (brrr) es podria construir una escola bressol a cada comunitat de veïns i dotar cada CAP amb un quiròfan equipat amb tecnologia punta. És més: no sé per què la presidenta del PP català es conforma a assenyalar només Òmnium, quan l'idoni seria suprimir tots els ajuts que es destinen a entitats culturals catalanes i invertir aquests diners en necessitats més peremptòries. Quantes carreteres no asfaltaríem amb l'escandalosa morterada que es gasta l'administració en les agrupacions sardanístiques? Quants mestres no podríem formar amb els calés que es malgasten a la Patum de Berga i a l'Associació de Puntaires de Santa Gaudiosa de l'Esquellerinc? Uns diners que, a més, i com és també de domini públic, no van mai a finançar les presumptes activitats culturals que les respectives entitats fan figurar com a finalitats als seus estatuts, sinó que es desvien obscurament al servei de la instrucció i el rentat de cervell del jovent en la perversa ideologia del nacionalisme talibanesc. I ja que hi som, no sé com la senyora Sánchez-Camacho no exigeix que s'elimini la conselleria de Cultura i que es posi el conseller Mascarell a repartir-ne el pressupost entre els pobres, a fi de combatre la xacra de l'exclusió social.
Això sí: posats a fer demagògia barata, la ufanosa Camacho faria bé de demanar que la modesta quantitat que destina el govern d'Espanya a l'Instituto Cervantes (103 milionets d'euros de res, que es gasten a difondre i promocionar arreu del món la formosa llengua espanyola) es destinessin, posem per cas, a finançar les pensions o les prestacions d'atur. Que se'ns vulguin carregar la llengua i la cultura (i el país), mira, passi; ja hi estem avesats. Però que a sobre ens ataquin amb bajanades, això ja no té consol.
