Donem-hi les voltes que calgui i prou
LA ROTONDA simbolitza la societat actual, on a tot sempre pots donar-hi més voltes. S’entén que tinguem la sensació que en molts temes estem encallats, i el pitjor és que massa sovint no és una sensació, ho estem. Perquè donar-hi voltes pot ser un acte provisional i útil, però hauria de portar a una decisió, a un camí amb una direcció, a una ruta amb un destí lineal, no circular. A desplaçar-nos.
Les comissions d’estudi també simbolitzen la nostra societat, perquè, en cas de dubte, sempre en pots crear una. Intuïm que en molts temes estem encallats, perquè ho estem: s’estan estudiant, que és la garantia que no els arreglarem, ni ganes. Cal suprimir reunions i prohibir comissions que no tinguin data de caducitat i l’obligació d’unes conclusions que incorporin una acció. I no val com a sinònim d’acció seguir-ho estudiant, que ja ens coneixem.
Toca actuar. I pensar, esclar, sempre. Però pensar actuant, i actuar pensant, i pensar com actuem. Simultàniament, perquè la inacció ultrareflexionada paralitza encara més: ens té resignats, apàtics, emmandrits, conformats.
Canviar és un acte de responsabilitat si el que tens ja no funciona.
La tendència a donar-hi voltes s’estén personalment a teràpies sobre com aprofitar millor el temps que ens acaben ocupant el temps, a activitats contra l’estrès que ens estressen, a lectures eternes sobre com fugir de les persones tòxiques que fan que dediquem hores a recrear-nos en com ho arriben a ser, de tòxiques, en lloc de fugir-ne directament.
El món dels substantius llargs, les rotondes eternes, les comissions d’estudi i les teràpies per aprendre a viure necessita conjugar més verbs d’acció, traçar més línies rectes, prendre més decisions, i aprendre a viure tot vivint la vida.
