Dones i homes transsexuals

Parlàvem ahir d’aquest concepte potser correcte políticament però incorrecte gramaticalment anomenat “famílies monomarentals” que trobàvem a la web del partit Catalunya Sí que es Pot. Parlen, recordem-ho, de “dones joves i majors de 45 anys, dones amb diversitat funcional, dones caps de família monomarentals [sic], dones transsexuals, dones migrants...”

Fa estona que dono voltes a les diferents dones de l’apartat. Entenc que els partits vulguin dedicar especial atenció a les dones, per les circumstàncies discriminatòries que tothom coneix o pateix. Donem per bo, doncs, que vulguin dedicar més esforç, per exemple, a les dones majors de 45 anys que als homes. I també a les dones amb diversitat funcional, tot i que, sincerament, els homes amb diversitat funcional no sembla que hagin d’estar gaire millor. S’entén, en fi, que vulguin ajudar les dones caps de família monoparental. Deuen trobar, per exemple, que una vídua amb dos fills se’n pot sortir menys que un vidu amb dos fills (tot i que cada cas és un món). Ara bé, per quina raó mereixerien més ajuda o atenció les dones transsexuals que els homes transsexuals? Entenc que quan diuen “dones transsexuals” es refereixen a persones que van néixer homes i que han esdevingut dones. ¿Però de veritat algú que va néixer home i que ara és dona patirà alguna discriminació més que algú que va néixer dona i ara és home? La incomprensió, la burla, les poques oportunitats laborals que pateixen els transsexuals diria que no distingeixen el gènere, malgrat que hi hagi més dones transsexuals que es vegin abocades a la prostitució que no pas homes. Potser el missatge ocult del text és que els homes majors de 45 anys, els vidus monoparentals i els homes amb diversitat funcional que necessitin ajuda el que hauran d’acabar fent és canviar-se de sexe.