Dones que bategen
El papa Francesc ha plantejat una qüestió: obrir la figura el diaconat a les dones perquè puguin batejar i casar, a més de purament parir i fer veure que només passaven per allà. A mi no és que em digui especialment res, perquè no conec cap dona que m’hagi fet saber el seu desig d’imposar el sagrament del baptisme ni del casament ni el de la extremunció, però com deia el calvo, si se’m permet l’expressió, algo és algo.
La bona intenció del pontífex xoca curiosament amb la no menys millor intenció de la diputada de la CUP Anna Gabriel, que considera, segons ha explicat en els últims dies, que hauríem de tenir fills en comuna, i que no dubto que no portaria una criatura a batejar ni casaria una parella ni que la matessin, perquè es veu que són conceptes que la repugnen totalment, i davant dels quals té opinions a les quals encara no ha arribat Jorge Bergoglio, més conegut, com dèiem, com a papa Francesc.
No passa res. Un amic meu que durant uns quants anys va ser regidor de la seva ciutat, quan li tocava casar alguna parella ho feia sempre utilitzant el mateix recitat: “Ara us llegiré -els deia per començar- els articles 66, 67 i 68 del Codi Penal. El 69, si de cas, ja va a càrrec vostre”. Em sembla que aquesta és una bona actitud que no compartirien exactament les autoritats del Vaticà ni tampoc les formacions anticapitalistes del nostre país, però què voleu que us digui, em sembla ben sana i benhumorada.
L’anècdota del meu amic regidor no invalida la idea que l’Església, al meu modest entendre, faria bé d’obrir les seves portes a les dones, des del diaconat fins a qualsevol altra figura o paper que es pugui desenvolupar dins d’aquesta institució, sobretot tenint en compte que el relat de la religió catòlica se sustenta en una pila de dones, començant per Eva, seguint per la Mare de Déu i acabant per una fila inacabable de santes i màrtirs. Ja no parlem de monges com Edith Stein, que a més de filòsofa i companya d’estudis de Heidegger, va ser sacrificada pel nazisme a causa dels seus orígens jueus. Només vull dir que les dones, en religió, sempre són les que han sortit més mal parades i que hi ha creences que encara abonen la idea d’apedregar-les fins a la mort quan fan alguna cosa que als homes no els acaba d’agradar i que per alguna raó consideren condemnable.
Per això s’agraeix el gest que en els últims dies ha tingut el papa Francesc, que pel que es veu vol posar les coses al seu lloc. Em temo, però, que la seva iniciativa arriba una mica tard i malament, encara que sigui oferint el diaconat a alguna dona que el vulgui. Però, ¿com veuria una papessa i com veuria que fos negra i lesbiana? Són només idees a rajaploma, però com s’ha dit sempre doctors té l’Església. En qualsevol cas, cal una revisió urgent del paper de les dones en les religions.
