Dones que (no) fumen
No fumo, i naturalment, fins ara he anat a locals de fumadors. No hi havia cap més opció. En alguns restaurants he menjat acompanyada del fum dels de la taula del costat. El fum molesta quan menges -fins i tot molesta els fumadors- però, sobretot, resulta particularment abominable quan estàs absorbint una ampolla de vi (excepte, potser, si és de Chardonnay, que, mira, si ets esnob i de bon conformar, sempre pots considerar que ja té unes notes de fumat). Fins ara havia de renunciar a l'espai sense fum o als locals que m'agradaven. Ara això ja no serà així.
Ente nc que els restaurants petits hagin de ser, per forç a, de no fumadors. Però també entenc que els fumadors -clients fumadors i bàrmans i cambrers fumadors- vulguin bars de fumadors o sales de fumadors. No m'imagino què faran als restaurants i cocteleries on, després d'un bon àpat, els clients solien fumar-se un havà. Ja sé que els fumadors ens costen diners a tots, perquè molts desenvoluparan malalties greus derivades del vici que haurem de pagar amb la sanitat pública. Però també ens en costen els cocaïnòmans (que no paguen impostos quan compren droga) i les persones que beuen, com per exemple jo.
Ara bé, que els amos dels bars es queixin -ho llegíem a l'ARA- que, amb la nova llei, els fumadors sortiran a fumar i no respectaran el descans dels veïns, em fa morir de riure. ¿Insinuen que abans-d'ahir a les quatre de la matinada a la porta dels locals de fumadors tot era silenci?
