Dos anys de Colau: la dificultat de passar de les paraules als fets
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, compleix dos anys en el càrrec, durant els quals han quedat clares dues coses: d’una banda, que la seva figura política no té, ara per ara, rival a la ciutat, i, de l’altra, que el balanç de la seva gestió és magre. Aquesta paradoxa resumeix la situació que viu l’Ajuntament barceloní, amb un equip de govern que va arribar per sorpresa a la Casa de la Ciutat, amb un plenari fragmentat on sumar majories és un exercici gairebé impossible, i amb Catalunya immersa en un procés polític que travessa per la meitat el món dels comuns i contamina les relacions amb els diferents grups municipals.
Arribats a aquest punt, la principal bona notícia per a Ada Colau és la falta d’alternativa. L’actitud obstruccionista de l’oposició és la coartada perfecta per a un equip de govern sense estratègia i que no ha sabut teixir complicitats més enllà d’un PSC necessitat d’ocupar espai. Però qui en paga les conseqüències són els ciutadans.
Un cop constatades aquestes dificultats objectives, l’abisme entre les promeses de campanya de Colau i la realitat és cada vegada més gran, i on es fa més palès és, segurament, en la gestió del problema de l’habitatge i del turisme. Pel que fa a la primera qüestió, l’Ajuntament no ha pogut, com era previsible, aturar l’espiral alcista dels preus, tant de lloguer com de compra, provocada pel repunt de l’economia i l’atracció del mercat a Barcelona. I els plans per construir habitatge públic no començaran a donar fruits fins d’aquí uns anys. Mentrestant, la gentrificació afecta especialment les famílies amb menys recursos, que es veuen expulsades dels seus barris. De la mateixa manera, la gestió dels problemes derivats del turisme està topant amb la crua realitat (amb protestes veïnals com les de la Vila Olímpica o Sant Antoni) d’un fenomen que no es pot abordar des del prejudici i la manca de diàleg amb un sector econòmic clau. Els projectes de remunicipalització de serveis com la funerària o l’aigua, el nyap de les Glòries o de la superilla, o el fracàs de les fórmules de participació ciutadana demostren que passar de les paraules als fets no és fàcil. Colau té dos anys per endavant per rectificar els errors, redreçar les polítiques, i donar així resposta a l’enorme cabal d’il·lusió que va provocar la seva elecció.
