10/07/2012

Dos anys després, l'esperit del 10-J és més vigent que mai

2 min

Resulta paradoxal, però el pitjor moment per a l'autogovern català del període democràtic, a causa d'aquest còctel letal que conformen la falta de recursos i l'ofensiva recentralitzadora del PP, coincideix amb el de màxim sentiment sobiranista. Dos anys després de l'acte d'autoafirmació catalanista que va suposar la multitudinària manifestació del 10 de juliol, la crisi econòmica acapara l'agenda política i, alhora, serveix per mostrar les febleses de l'autogovern, més dependent que mai dels recursos que li transfereix Madrid tot i el flamant sistema de finançament pactat el 2009.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La crisi, doncs, ha mostrat la nuesa de l'emperador, en aquest cas l'estat autonòmic i el cafè per a tothom.No només ha quedat nu sinó que la dreta espanyola l'ha agafat com a boc expiatori en la seva obsessió per corregir el que percep com a excessos territorials. Això sí, sense fer distincions entre comunitats, entre les que tenen voluntat d'autogovern i atributs nacionals i les que són simples unitats administratives, entre les que han partit un insuportable drenatge de recursos i les que els han rebut en nom d'una solidaritat mal entesa.

Per això no ha d'estranyar que, en paral·lel al deteriorament de la situació econòmica i les maniobres recentralitzadores del PP, l'independentisme creixi i ja sigui l'opció majoritària dels catalans, segons les dades de l'últim Baròmetre del CEO. Com més crisi, com més s'enfonsen l'economia i el prestigi d'Espanya, més opten els catalans per reforçar la seva sobirania i el dret a decidir sobre els seus recursos.

El govern espanyol, però, tal com va explicitar ahir el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, no està per la feina d'escoltar el neguit dels catalans. No hi haurà ni un euro dels pressupostos de l'Estat per al nou sistema de finançament. Catalunya, doncs, està sola. I per tant és ara, davant del conflicte que s'albira amb el pacte fiscal, que cal invocar l'esperit del 10-J: unitat, determinació i claredat en els objectius.

stats