Dos nous delictes a França
Dilluns, 11 d'abril, la República Francesa va establir dos delictes nous: tapar-se la cara en públic i incitar una altra persona a tapar-se-la. El 2 de març el primer ministre va enviar una circular als prefectes de tots els departaments per explicar-los la justificació d'aquesta llei. "La República Francesa -proclamava- no viu amb la cara tapada".
El president francès ha deixat molt clar que les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes a França, però la nova llei no es limita als musulmans, perquè ara el govern francès creu que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social".
Així doncs, des de l'11 d'abril tapar-se la cara en públic ha esdevingut una falta que se sancionarà amb una multa de 150 euros i/o formació cívica per ensenyar a la delinqüent que no ha d'ocultar el rostre. El fiscal ha de demostrar: a) que la cara estava tapada, i b) que aquella persona estava en un espai públic. No cal que demostri que hi havia voluntat d'infringir la llei. Si algú incita una dona a ocultar el rostre, s'arrisca a passar un any a la presó o a pagar una multa de 30.000 euros, i de 60.000 si ha volgut influir en una menor de 18 anys.
Tot plegat pot semblar ridícul. Tanmateix, tot i que la trivialitat de la llei és evident, les coses trivials moltes vegades són -com Holmes deia sovint a Watson- la pista que revela un problema més profund. Malgrat que la nova llei està redactada de tal manera que no sembla discriminatòria respecte al sexe, està clarament destinada a les poques musulmanes que porten nicab. La seva justificació és que les dones que es tapen la cara porten un símbol d'inferioritat que és "incompatible amb els principis de llibertat, igualtat i dignitat humana defensats per la República Francesa", segons la circular del primer ministre.
Aquesta argumentació presenta unes deficiències inquietants. Deixant de banda el fet que no és gens clar que obligar una dona a ensenyar la cara l'hagi de fer sentir menys discriminada, la llei infringeix una premissa que constitueix la base de totes les lleis d'una societat lliure. Com Thomas Hobbes va escriure al segle XVII: "L'home lliure és aquell que no té cap impediment per fer el que vol." Per descomptat que ningú és lliure de fer tot el que li vingui de gust. Les lleis imposen unes restriccions, però en una societat lliure l'Estat impedeix a un home fer el que vol només per motius de seguretat o salut públiques. En una societat lliure el pes de l'opinió majoritària no ha d'oprimir l'individu. Una societat lliure permet l'expressió plena de la individualitat, fins i tot de l'excentricitat.
Potser els vels ofenen algú, de la mateixa manera que els tatuatges, els pírcings i moltes altres pràctiques ofenen altres persones, però si no representen cap problema per a la seguretat o la salut públiques, no s'han de prohibir. Ni el president francès ni els legisladors han insinuat que la seguretat pública és el motiu que ha portat a redactar aquesta nova llei; ni la policia francesa ha presentat cap prova que demostri que les dones que porten nicab siguin una amenaça per a la seguretat pública.
El principal defensor de la necessitat de protegir l'individu de l'opinió majoritària va ser John Stuart Mill. En el seu curt assaig Sobre la llibertat , publicat el 1859, exposa amb lucidesa els pocs axiomes que defineixen la llibertat: cada persona és el millor jutge de la seva pròpia felicitat; a l'Estat no li pertoca dir què hem de fer per ser feliços; no hem de respectar les opinions dels altres, sinó que hem de tolerar-ne la conducta sempre que no perjudiqui ningú. Stuart Mill afirma: "L'únic motiu que legitima l'exercici del poder sobre qualsevol membre d'una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany dels altres. El propi bé, sigui físic o moral, no és garantia suficient".
La nova llei francesa no encaixa gens bé amb tots aquests principis, i no hi ha cap mena de dubte que Stuart Mill hauria considerat aquests nous delictes com una forma d'opressió d'una minoria que, segons el punt de vista d'una majoria, es comporta d'una manera excèntrica. Els axiomes de Stuart Mill constitueixen el fonament del que volem dir quan parlem d'una societat lliure. Castigar unes quantes dones que volen tapar-se la cara en públic, quan aquesta conducta no representa cap perill públic, vulnera un principi bàsic de la vida en una societat lliure.
