Publicitat
Publicitat

Dues actuacions barroeres

El mes d'agost ens ha portat dues actuacions de dos governs -el català i l'espanyol- que podem qualificar de desencertades, en part en el fons i, sobretot, en les formes. El govern de la Generalitat ha detectat la necessitat de regularitzar la gestió del PIRMI, per adaptar la seva pràctica a les importants diferències de situació econòmica que hi ha entre la que existia quan es va crear i la que ha provocat la crisi actual. No hi ha cap dubte, com tan bé han explicat la majoria de les entitats socials i professionals que actuen en aquest sector, que el pas del temps i els canvis de conjuntura havien produït una deriva en la composició del col·lectiu que s'hi acull, i es feia necessària una revisió i una posada al dia.

Es pot considerar justificada, la iniciativa del Govern. Ara bé, la forma ha estat equivocada. I això almenys per quatre motius. Primer, perquè es va anunciar que l'objectiu era detectar i eliminar el frau, exagerant la seva importància i culpabilitzant dels desajustos les persones receptores, quan en la immensa majoria del casos, no és responsabilitat seva. Segon, perquè s'ha fet de manera sobtada, sense cercar la col·laboració de les entitats socials i dels professionals que ho gestionen, que tant haurien pogut ajudar en la revisió. Tercer, perquè s'ha posat de manifest una gran manca de sensibilitat envers unes persones a les quals s'han provocat problemes reals de subsistència durant el mes d'agost i a les quals s'ha fet responsables d'una manera general de la manca de recursos per continuar fent front al programa. Finalment, perquè la precipitació amb què s'ha fet no ha permès tenir preparades alternatives per a aquelles persones que, de manera justificada, deixaran de rebre el PIRMI, però que necessiten algun tipus d'ajut. Accepto la voluntat d'afrontar el problema, però s'ha triat un camí equivocat i molt problemàtic. Ha faltat una gran dosi de tacte i això, en política, és molt important.

D'altra banda, el govern espanyol ha descobert, amb l'ajut i amb l'empenta d'altres governs, que el creixement de la despesa pública sense augment dels ingressos condueix a uns dèficits excessius que, si s'han de finançar amb deute exterior, només ho podran fer a un cost raonable amb algun tipus de garantia del conjunt dels països de l'euro. Això implica limitar aquests dèficits, establir mecanismes que obliguin a una moderació en els equilibris pressupostaris, no tant per limitar la despesa com per evitar dèficits excessius (sempre ens oblidem dels ingressos quan parlem d'això!). Crec que segurament el que hi ha hagut, no explicat, a sota d'aquestes actuacions és un pacte amb la UE: contenció garantida del dèficit a canvi d'eurobons i, de moment, compra de deute espanyol per part del BCE. Aquesta seria la solució.

És convenient i oportú preparar aquests mecanismes. ¿Calia, però, una reforma de la Constitució? ¿I calia fer-la a corre-cuita? Em sembla que ni una cosa ni l'altra. En primer lloc, la reforma constitucional és un dels camins, però no l'únic, ni és segur que sigui el millor. No hi ha hagut temps per discutir-ho. Ens trobem una altra vegada amb una actuació que es pot defensar en els seus objectius però que s'ha de criticar en la seva realització per raó de fons. Si fos veritat que és fruit d'un pacte, com jo penso, per transparència s'ha de dir, perquè això podia ajudar a justificar-ho. Fins i tot per justificar les presses, que si no, no es comprenen. Els procediments que poden portar a l'emissió d'eurobons seran llargs i hauria estat molt millor haver-ho fet avançar en paral·lel. La pressa ha impedit un consens més ampli, que s'ha limitat al PP (segurament per allò que li deixin feta la feina bruta) i ha exclòs alguns partits autonòmics; ha creat problemes importants en el mateix partit del govern; s'han hagut d'utilitzar procediments d'urgència sense que quedin justificats, i segurament farà que es prescindeixi de l'aprovació per referèndum, cosa no necessària, i potser ara no convenient, però que s'havia de justificar per evitar demagògies en un moment molt sensible. Tot això s'hauria pogut estalviar i s'hauria evitat alhora desconcertar molta gent de bona fe.

Tant el govern de CiU com el del PSOE han actuat barroerament en dos temes en els quals tenien una base de raó i amb això l'han perdut en bona part. Tant l'un com l'altre han contribuït a allunyar els ciutadans de l'actuació dels polítics. En política, compta tant la ideologia i la determinació com el saber fer... Com diuen a Roma: manca finezza . El paper, entre murri i cínic, del PP l'ha fet sortir beneficiat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT