Publicitat
Publicitat

ABANS D'ARA

Dues commemoracions (1932)

L'11 de setembre d'aquest any el cantó de Lucerna celebra el sisè centenari de la seva unió amb els que formen Suïssa.

S'hi uní lliurement i hi viu respectat. El primer article de la seva Constitució diu: "Lucerna és un estat lliure..., un membre sobirà en la confederació suïssa".

Perquè hi viu amb llibertat i amb la seva dignitat respectada, festeja el record de la unió a través de les centúries, i la festeja amb joia.

Si els catalans hem de commemorar l'11 de Setembre d'altra manera, no és pas culpa nostra.

Durant tres mesos, amb motiu de la discussió de l'Estatut de Catalunya, han estat pronunciats, al Parlament espanyol, una gran quantitat de discursos.

Les raons amb les quals ha estat rebutjat l'Estatut català, en el fons, es redueixen a una de sola. A l'estat espanyol no li convé. Això és tot; una raó de conveniència.

Certament hi ha hagut exposicions en nom de doctrines i teories, respectables com totes les honradament sostingudes, però no més que les oposades, que, honradament també, sostenim els catalans.

Cap motiu hi ha per a decantar la balança a favor d'elles, i en la lluita de les idees, tenint Catalunya al seu costat la força moral del dret, i la voluntat de mantenir-lo, no haurien reeixit si no les hagués sostingut la conveniència.

Espanya té mitjans per imposar-se, vol retenir el que Felip V ens arrabassà, i s'imposa. Això és tot.

Siguin quines siguin les fases del procés, no és difícil predir el final. A través de desenganys i de sofriments, Catalunya vencerà perquè sobre una violació de dret mai no s'hi ha pogut fer cap obra estable.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT