Dues tergiversacions per explicar la situació lingüística a Catalunya

El Mundo fa conversar Serrat i Marsé. El titular que destaquen en portada és “Catalunya amb un sol idioma seria un deliri. És una societat bilingüe”. Algunes observacions. 1) L’avanttítol diu “Marsé VS Serrat”. Aquest “VS” és l’abreviació de versus. El terme llatí original significava “cap a” i es referia al moviment d’anada i tornada del pagès quan llaurava. Però l’anglès l’ha popularitzat en el sentit de “contra”, una accepció que la Real Academia ha acabat per acceptar des de l’edició 23 del seu diccionari. Aquí no hi ha, tanmateix, cap versus real: tots dos personatges encarnen posicions lingüístiques similars. És la famosa pluralitat a l’espanyola, que mai convida el discrepant. 2) Cap pista permet saber, en portada, qui dels dos diu aquesta frase. A banda de reforçar la tesi que el “versus” aquí és merament decoratiu, es fa palès que l’objectiu del diari no és respondre al precepte “algú diu alguna cosa i ho expliquem perquè és rellevant”, sinó “tenim un missatge i hem mirat qui podia assumir-lo”. 3) La frase destacada conté dues tergiversacions que el diari aprofita per distorsionar el seu relat del que passa a Catalunya entre els seus lectors de fora. Ningú amb prou entitat planteja que Catalunya tingui un sol idioma. L’oficialitat única del català -que és el que s’ha posat a debat- no implicaria l’eradicació del castellà, de la mateixa manera que la immersió lingüística a l’escola tampoc no ho ha fet. I dir que Catalunya és una societat bilingüe, sense explicar-ho bé, condueix a equívoc. La premsa de Madrid s’omple la boca amb el bilingüisme, però no fa res per afavorir que els monolingües deixin de ser-ho. Ni tan sols recorden -i aquest és el quid de tot plegat- quina és la llengua absent en la pràctica totalitat de monolingües.