Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

'Dura lex, sed lex'

Hi ha gent que mai no està contenta. Ens havia semblat entendre que la condició sine qua non per a la legalització d'un partit d'esquerra abertzale era que expressés la condemna i el rebuig explícits de la violència terrorista. I així ho fa el nou partit que representa aquesta ideologia, Sortu, en els seus estatuts, que són d'una claredat i una nitidesa ben basques. Els seus representants han volgut deixar clar que el seu refús de la violència inclou la que pugui cometre ETA "en totes les seves manifestacions", és a dir, que no tan sols es refereixen als atemptats selectius o indiscriminats, sinó també a la kale borroka , a les amenaces i a la violència verbal. I queda perfectament establerta l'expulsió de qualsevol militant que incompleixi l'article novè de la llei de partits, que és el que enumera els supòsits en els quals una formació política pot ser il·legalitzada per professar simpaties amb el terrorisme. Amb totes les cauteles que convinguin, es tracta d'un pas endavant que sembla realment decisiu en el procés de pau a Euskadi i, pel que sembla, ha anat fins i tot més enllà del que esperaven els experts en el conflicte basc.

Però ni així. No havia ni acabat encara la presentació pública de Sortu, que ja va sortir en tromba la gran María Dolores de Cospedal per negar tota legitimitat al nou partit polític. I de seguida, tot el PP i tota la seva trompeteria mediàtica, que no és poca ni inofensiva, es van posar a remenar tota casta d'arguments i excuses per no admetre'n la legalització: que si hi ha cares conegudes dels temps de Batasuna o de les seves múltiples reencarnacions fallides, que si falta la condemna dels atemptats comesos en el passat, que si la dignitat de les víctimes, etcètera. Què els he d'anar a explicar, si són els mateixos que durant anys i panys ens han amenitzat les vetllades d'hivern amb els seus deliris sobre la connexió basca de l'11-M, o la conxorxa del turbant, la txapela i el Titadine. Si fóssim malpensats, podríem arribar a sospitar que a aquesta gent els interessa que el final d'ETA s'allargui, tal volta perquè la rendició de la banda es produeixi quan governin ells.

La llei de partits, d'altra banda, sempre m'ha semblat un nyap molt dubtosament democràtic. Ara bé, opinions personals al marge, mentre no es retoqui o es derogui, el cert és que es tracta d'una llei vigent que, com a tal, s'ha de respectar i acatar. Per això també convé llegir-la. En l'esmentat article novè, estableix que podrà ser il·legalitzat un partit que mostri determinades conductes, com per exemple aquesta: "Donar suport polític exprés o tàcit al terrorisme, legitimant les accions terroristes per a la consecució d'objectius polítics al marge de les vies pacífiques i democràtiques, o exculpant i minimitzant el seu significat i la violació de drets fonamentals que significa".

Permetin-me la suposició: només que d'aquest text en traguéssim la paraula terrorisme i la substituíssim per franquisme, quin seria el partit que caldria il·legalitzar?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT