A Duran i Lleida

Senyor Duran i Lleida, en relació a la resposta que vostè dóna a Felipe González a El País voldria contestar-li amb l’espai de què disposo. Diu, després d’un “per cert”, que li sobra “l’al·lusió a l’aventura alemanya o italiana dels anys trenta” amb la qual ell compara el procés. I, de fet, a mi em sembla tan malsucosa per part d’ell la comparació del procés amb règims assassins com la paraula aventura per definir règims assassins. A continuació, vostè fa: “Per cert, fa menys d’un mes que un membre del govern de Mas va dir que Espanya és com la desapareguda Alemanya comunista i ningú el va criticar”. Potser perquè és una comparació com la que fa també en González en la mateixa carta, quan ens equipara amb Albània. Suggereix subdesenvolupament o economia intervinguda, que pot ser de mal gust, però no és el mateix que suggerir que a alguns catalans ens vindria de gust deportar i gasejar els veïns.

Diu també que “amb la Constitució de 1978 i l’aplicació del nostre primer Estatut, Catalunya ha viscut els anys de més gran progrés econòmic, social i d’autogovern des de la seva mil·lenària existència”. Tinc poc espai per argumentar si teníem més autogovern (i salut lingüística) abans del decret de Nova Planta. Ara bé, el progrés social dels 80 (que es dóna en tants països europeus) no té a veure amb la Constitució. Si véns de “l’aventura” franquista tot és una millora! Aquí i a Madrid. Pel que fa al progrés econòmic, als 80 l’habitatge i la feina no eren, com ara, un terrible problema. Avui la gent pateix massa per seguir pagant AVEs.

Diu vostè, referint-se a l’Estatut que va tombar el TC, que “en l’imaginari català només hi roman la realitat d’una sentència, que la majoria no ha llegit, però que ha estat esgrimida com la prova del cotó fluix”. No l’ha llegit, segur. Però ara recordo la foto dels somrients membres del PP amb les 4 milions de firmes que van recollir en contra. ¿Que se l’havien llegit els simpàtics espanyols que van firmar?