Publicitat
Publicitat

E62+50=2012 / De debò?

E62 + 50 = 2012

Si mai vas a Nova York i et queda un dòlar per a un musical, et pots trobar que vagis a Broadway a veure Cats i, assegut en una cadira estreta, et donin un programa de mà curiós, amb tota una corrua de dades. Quantes gates s'han jubilat, quantes cames s'han trencat en els assajos i quants milions de tovalloletes desmaquilladores s'han fet servir. Les xifres, en cascada, estan de moda. I aquesta obsessió pels números ha arribat als mitjans. És llaminer escriure que Edicions 62, en 50 anys, ha editat 46.253.679 exemplars, que ha publicat 5.991 novetats de 2.079 autors diferents, 3.588 de catalans i 2.403 d'autors traduïts. És important no arrodonir. La xifra precisa dóna rigor i versemblança a la informació. Comptem molt i, en canvi, hauríem de pesar. Valorar més i enumerar menys. Fins i tot per a l'empresa que forneix d'aquestes dades els mitjans és més fàcil preparar un dossier numèric que no explicar els intangibles dels beneficis del seu producte. Una pasta de dents ens pot salvar d'una càries, amagar l'halitosi o emblanquinar la nostra rialla. Un llibre què? Ens obre els ulls? L'esperit? Les emocions? 50 anys de llibres han culturitzat un país, han format milers de lectors i, és cabdal dir-ho, ho han fet en català. E62, amb Josep Maria Castellet al capdavant, ha ajudat dues generacions a llegir literatura, història i assaig en la seva llengua. Ha normalitzat el país actuant, precisament, com si fóssim un país normal. Amb modernitat, aparcant el xaronisme i apostant per una visió cosmopolita que ens calia aleshores i ens continua convenint. Ahir, al CaixaForum, van celebrar els 50 anys. El 2062, que encara s'haurà de fer més grossa, potser els llibres de 62 seran digitals, les festes es faran per Twitter i, com a país, ja haurem gosat fer el pas que ens cal.

De debò?

¿De debò que el Congrés dels Diputats, amb el xàfec que cau sobre les inclinades torres de Bankia, s'ha de posar a debatre si han de parir una llei perquè xiular l'himne d'Espanya sigui delicte? ¿De debò que Esperanza Aguirre, per exemplificar el pla de xoc de la seva retallada, ha d'escapçar la meitat del nombre de diputats de l'Asamblea de la Comunidad? ¿De debò que el fiscal de seguretat viària ha de proposar -no és cap innocentada- retirar la custòdia dels fills als pares que acumulin tres multes per no dur-los ben lligats a la cadireta del cotxe? ¿De debò que la ministra de Foment, Ana Pastor, ha de continuar jugant a la puta i la Ramoneta apostant per un corredor central de mercaderies que, a part d'estar ja descartat per la Unió Europea, és injust, antieconòmic, discrimina el Mediterrani, ofega Catalunya i, de retop, Espanya? ¿De debò que cal continuar apostant, a canvi d'un grapat de vots, per línies d'AVE que ja saben que no agafarà ningú? ¿De debò que amb el rescat tou -però rescat al capdavall- que arribarà el primer dia d'estiu no hem après que cada cèntim d'euro públic s'ha d'invertir de manera responsable? ¿De debò que no hem après que, de bestieses, les justes? ¿Tant els costa gestionar amb sentit comú, eficiència i criteri? Per què els sedueix tant la demagògia? Primer va esclatar el boom immobiliari i al darrere s'ha punxat el globus financer, però, de moment, la política d'ètica escassa continua salvant el coll. La realitat és que en 20 països d'Europa la crisi ha provocat un canvi de color en el govern, però sigui al poder o a l'oposició, les cares i els partits són els mateixos que es van canviant els papers cada quan toca. No me'n queixo. El que lamento és que, quan arribin a manar, no canviïn les actituds.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT