ERIC FUENTES

EM LLEVARÉ A LES 9, em faré un fart de cafè i torrades com cada matí i cap a les 11 faré una dutxa abans de marxar. És un dia en què estaré doblement ocupat, perquè, a banda de tocar, participaré amb la meva discogràfica (Hang The Dj! Records) en la fira del Primavera Sound. Un cop dutxat carregaré la furgoneta amb tot el material per a l'estand amb l'ajuda d'un amic meu, el Txelo -el bateria dels Tokio Sex Destruction i des de fa dos concerts part de la banda que m'acompanya-. Quan arribem al Fòrum al migdia muntarem el xiringuito i ens trobarem amb gent d'altres segells. Dinaré al De Pasta, un lloc al festival que obre aquest any i que porten uns amics meus.

A les 4 de la tarda serà l'hora del concert. Quan vaig començar a guanyar pasta amb la música tocava amb un feix de bitllets a les butxaques i em sentia com si arraséssim. Era una mena d'amulet que tenia amb The Unfinished Sympathy. Ja no ho faig, potser perquè ens paguen tants bitllets que ja no m'hi caben... És broma!

Després de tocar anirem a l'estand perquè a les cinc entra el públic. El festival m'atabala una mica, prefereixo fer vida de botiguer a l'estand amb amics que veig poc. Però aquest any hi ha grups que no em vull perdre, com els Afghan Whigs, uns dels grups de la meva vida, o l'electrònica de Rusty. Quan pels estands ja no hi passi gent, que acostuma a ser cap a les 2 de la matinada, els que hàgim passat tot el dia allà farem una volta de germanor, veurem algun concert i farem l'última copa.