ETA n'envia uns quants a l'atur

L' estètica ha tornat a ser tan patètica com la seva pròpia existència. Però, esclar, d'una banda d'assassins totalment anacrònica només se'n podia esperar una imatge totalment anacrònica. Però avui importa el contingut i no el continent. I el contingut és un final. Ara suportarem el soroll dels que no volen la fi d'ETA perquè els desmunta el negoci ideològic i econòmic i el soroll del partidisme polític. Però crec que la gent normal avui està contenta. Jo almenys ho estic, perquè a mi no m'agrada viure en un lloc on una gent assassina els que no pensen com ells.

I si l'estètica és patètica, la literatura del comunicat, deunidoret. Això sí, a part del "cessament definitiu de la lluita armada", em quedo amb dues frases: "Enfront de la violència, el diàleg" i "El respecte a la voluntat popular ha de prevaler sobre la imposició". No hi puc estar més d'acord. Que s'ho apliquin ells i també els "altres". Perquè avui també cal parlar dels "altres". ETA ha estat qui més ha perjudicat l'independentisme. Mentre ha existit, ha estat el gran argument per combatre qualsevol idea que defensés marxar d'Espanya d'una manera pacífica i adulta. ETA ha estat el gran argument perquè els "altres" construïssin un remenat ideològic tan simple com efectiu consistent a afirmar que si tu tens les mateixes idees que un senyor que les defensa assassinant, tu ets un assassí i un terrorista.

La fi d'ETA és també la fi d'un grup de polítics i de periodistes que han perseguit, que han calumniat, que han humiliat i que han linxat políticament i mediàtica persones que van plorar els morts de Vic i d'Hipercor i que van plorar Ernest Lluch, Juan Miguel Gervilla, José Luís Casado, Francisco Cano, Santos Santamaría i tants d'altres. I que van fer-ho no per la memòria dels morts, no, sinó per treure'n un rendiment polític o per fer negoci personal. Em sap tant de greu dir-los adéu amb la maneta...