Els EUA s'acosten a la cobertura sanitària universal
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha beneït la constitucionalitat del gruix de la reforma sanitària de Barack Obama, la revisió més important del sistema sanitari que s'ha produït al país en cinc dècades. En essència, acostarà els EUA a la cobertura mèdica universal: a partir del 2014, caldrà tenir una pòlissa mèdica (o bé que l'empresa que contracti el treballador l'hi pagui). Les asseguradores, a més, no podran negar-se a acceptar persones que tinguin problemes de salut previs, ni fixar límits de despesa per pacient.
La reforma, aprovada el 2010, vol acabar amb una situació cridanera en un país desenvolupat: tot i que la despesa anual en sanitat equival a un 18% del PIB, 30 milions de ciutadans no disposen d'assegurança.
La decisió del Suprem arriba cinc mesos abans de les eleccions presidencials i, en plena campanya, ha caigut com una bomba entre els republicans i com un regal entre els demòcrates. El projecte d'Obama ha estat polaritzant la vida política americana dels últims anys. Fins i tot va ser a l'origen de la creació de l'ultraconservador Tea Party.
Obama havia fet de la reforma un pilar de la seva presidència, i una decisió contrària del Suprem hauria estat un cop difícil de superar per a l'actual president. L'inquilí de la Casa Blanca ja té prou feina amb la incapacitat europea per trobar una sortida a la crisi, que perjudica l'economia americana i les seves possibilitats de reelecció. Mitt Romney n'ha estat traient rèdit, igual que ha estat batallant contra la reforma sanitària, tot i haver tirat endavant una llei similar quan era governador de Massachusetts.
Amb la reforma, que es produeix a Amèrica mentre, paradoxalment, Europa retalla el seu estat del benestar perquè no sap com costejar-lo, a priori hi surt reforçat Obama. Però, sobretot, es tracta que hi guanyin els ciutadans. La societat nord-americana, en general reticent a la intervenció del govern en la seva vida, té l'oportunitat de referendar-la a les urnes al novembre.
