Publicitat
Publicitat

Economies d'escala i les comparacions amb la Xina

Ara que la Xina ha decidit invertir a gran escala en l'economia espanyola, convindria saber com són les veritables dimensions de l'imperi més longeu de la història. La Xina és la segona potència econòmica mundial en xifres absolutes. Tanmateix, en termes del PIB per càpita, la Xina és un dels països més pobres del món, al mateix nivell que Angola o el Congo.

Aquesta situació és insòlita i paradoxal: la Xina és totes dues coses alhora, una superpotència econòmica i un país que està en vies de desenvolupament.

Segons el govern espanyol, en un rànquing basat en estats nació, Espanya és la vuitena potència econòmica mundial. Malgrat tot, no és pas comparable un país com ara Espanya, amb una població d'uns 40 milions de persones, amb un país com la Xina, amb una població d'uns 1.300 milions de persones. Encara hi ha altres distorsions: si l'Estat de Califòrnia, amb una població de 37 milions de persones, fos un país independent, seria la setena potència econòmica mundial. Sembla que amb les anàlisis basades en la categoria d'estat nació no n'hi ha prou en el context d'una economia globalitzada caracteritzada per tot un seguit de tendències i processos de regionalització o regionalisme. La Xina és el segon país receptor d'inversió estrangera directa (Foreign Direct Investment, FDI), en un càlcul basat en estats nació, però dues terceres parts d'aquesta inversió estrangera directa prové dels xinesos d'ultramar, no pas d'altres estats nació.

En la història europea, l'estat nació fou definit com a ens polític per oposició als imperis d'Europa, els quals eren més grans en termes de territori i població, multiculturals, plurinacionals, multilingüístics i plurireligiosos; els imperis europeus eren obsolets, mentre que els estats nació eren moderns. La configuració dels estats nació va significar la desintegració d'imperis com l'austrohongarès (encara que alguns d'aquests estats nació van construir imperis d'ultramar). A diferència del continent europeu, l'imperi xinès mai no es va desintegrar en diversos estats nació declarats independents.

L'experiència euroamericana no té precedents d'una conversió d'un imperi en estat nació. D'altra banda, els processos de regionalització tendeixen a (re-)crear ens supranacionals, i, en el cas de l'Àsia, en unes circumstàncies molt diferents de les d'Europa i Amèrica.

En el marc de les ciències polítiques, la terminologia xinesa distingeix diguo (imperi) i guojia (estat nació); però descriu també la naturalesa supranacional de la Unió Europea com un procés de creació d'un diguo xing guojia o "estat nació amb característiques d'imperi", precisament pel fet de ser gran en termes d'extensió i població, multicultural, plurinacional, multilingüístic i plurireligiós (com ho és també la Xina). D'aquesta manera, es posa en dubte si el model d'estat nació és adient per a la Xina, o si l'imperi xinès era tan diferent dels imperis europeus i si hi havia aspectes en l'administració de l'imperi xinès que encara són aplicables a l'administració de la República Popular de la Xina. A més, la Xina es podria definir com un guodang (estat partit) per la no separació de poders entre el Partit Comunista i l'administració de l'estat o la funció pública (en molts aspectes una situació semblant a la confusió entre les competències de l'Església catòlica i els estats europeus abans de la separació església-estat en el nostre àmbit europeu).

Els analistes xinesos fan la distinció entre daguo (país gran), chaojidaguo (superpotència) i fuzeguo (potència amb responsabilitats). La Xina és un país en vies de desenvolupament molt gran ( daguo ), el tercer del món en extensió, després de Rússia i el Canadà, i amb la població més gran del món; aquest factor d'escala en complica molt l'administració i la recerca de models adequats per a la modernització i la democratització de l'administració de l'estat.

La Xina defuig l'estatus de superpotència hegemònica ( chaojidaguo ); però comença a acceptar l'estatus de país amb responsabilitats ( fuzeguo ) i hauria d'assumir un pes polític en el governament del món semblant al dels països amb un pes econòmic equiparable. Si comparem la situació de la Xina amb l'estatus de la Unió Europea en conjunt -no amb el dels països que en formen part, com ara Espanya, França, Alemanya o el Regne Unit-, veurem que en la Unió Europea es manifesten diversos problemes força semblants als que experimenta la Xina: nacions sense estat, manca de cohesió territorial, conflictes interètnics, dèficit democràtic, desnivells econòmics, migracions internes, un estat fallit (Irlanda del Nord), un estat dividit (Xipre), experiències de transició de dictadures feixistes i soviètiques a la democràcia, modernització de l'economia, reforma dels mercats laborals, una unió monetària.

En aquest aspecte, cal subratllar la necessitat que ha tingut la Unió Europea, en el seu procés d'evolució supranacional o supraestatal, de crear un quart poder que s'afegeix als poders executiu, legislatiu i judicial de la democràcia liberal tradicional. Aquest quart poder és la Comissió Europea, un òrgan de govern format per tecnòcrates que serveix per formular polítiques i per assegurar una continuïtat; en molts aspectes, s'assembla al mandarinat, a la burocràcia dels tecnòcrates que l'imperi xinès va haver de crear fa més de dos mil·lennis.

Fa la impressió que a un ens supranacional com la UE li calen òrgans de govern addicionals, a banda dels poders executiu, legislatiu i judicial que caracteritzen l'estat nació de la democràcia liberal. La República Popular, en canvi, manté la burocràcia dels tecnòcrates; però encara no ha separat els poders executiu, legislatiu i judicial, ni el partit de l'estat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT