22/05/2011

Reiniciem de debò

2 min

Reiniciem. Avui toca prémer el botó. L'exercici democràtic del dret a vot és i serà sempre necessari. Per fer real la democràcia cal participar, cal fer-se sentir per totes les vies a l'abast. A les places i als col·legis electorals i assumint responsabilitats diàries, cadascú des del seu lloc amb la màxima autoexigència. I a partir de demà, els polítics escollits també hauran de reiniciar. Hauran de respondre a la voluntat dels electors, però també als qui legítimament pressionen des del carrer perquè se senten expulsats d'un sistema basat en un creixement econòmic que semblava il·limitat. El miratge, però, s'ha trencat dolorosament.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A Catalunya, ja fa uns mesos que assaborim la medicina amarga de la crua realitat. Després del canvi que el 28-N va portar a la Generalitat, el nou govern ha receptat retallades. En vindran més, ara al món municipal. Aquesta nit sabrem a qui encarreguen els electors de gestionar-les. Sabrem com queda el mapa català de partits, i si s'acaba l'hegemonia socialista a les grans ciutats, especialment a Barcelona, o si tenen una nova oportunitat. Sabrem fins on arriba l'onada del Partit Popular a l'Estat, quin abast té -malgrat la corrupció- al País Valencià i a les Illes, i com influirà en les posteriors eleccions generals. Però guanyi qui guanyi, ningú no podrà ignorar la urgència d'una gestió més eficient. Els guanyadors trobaran ajuntaments, diputacions, consells insulars i governs autonòmics en una situació delicada. Serà l'hora de les decisions valentes i doloroses, i el moment de repensar de debò l'exercici del poder.

En el cas dels ens locals, tenen un poder efectivament limitat, però amb l'avantatge de la proximitat a la gent, la que protesta al carrer, la que vota i la que no. Els governants hauran de fer front a una crisi greu, que no és només econòmica. L'expressió improvisada del malestar ciutadà, la desafecció amb la classe política i l'elit econòmica, són símptoma i avís. S'ha encès la llumeta vermella. I no s'hi val a donar respostes tèbies, de maquillatge i gestió poruga. Reiniciem de debò o el sistema ens castigarà a tots, com ja ha passat a Irlanda, Grècia i Portugal. Reinventem-nos, amb la lluita contra l'atur com a prioritat absoluta, abans que la distància entre governants i governats resulti insalvable. Cal teixir una aliança entre empreses, administracions i societat, per generar llocs de treball. Tenim dret a saber on anem, quina societat sortirà de la crisi, una societat que volem més democràtica, més meritocràtica i més justa.

stats