Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Eduard Costa

Avui Els Amics de les Arts tanquen la gira al Palau de la Música. Per ell és un moment per assaborir i emocionar-se Em llevaré cap a les 11 perquè el dia anterior haurem tingut el primer concert. Esmorzaré a una tauleta que tenim a la cuina, a prop de la rentadora, que és l'únic tros on toca el sol. Després agafaré el tren; tres parades i seré a Barcelona. Aniré caminant al Palau. Si puc, no agafo el metro i vaig a peu a tot arreu. A més a més no aniré gens carregat perquè estarà tot muntat del dia anterior. Dinarem junts a un restaurant italià que hi ha a prop i comentarem la jugada. En acabat, tocarà fer un parell d'horetes de proves de so, i després temps lliure abans del concert. Durant aquesta hora morta cadascú va una mica al seu aire. No podem moure'ns, així que alguns ho aprofiten per llegir, escoltar música... A mi m'agrada relaxar-me passejant, o fins i tot fer una becaina de 10 minuts. Tot i que avui no sé si podré perquè estem molt il·lusionats, és una mena de neguit que va per dins. Costa de creure que els quatre nois que compartien pis al carrer Muntaner hagin arribat al Palau de la Música, el lloc més impressionant i emblemàtic de Catalunya. Al final es farà difícil contenir l'emoció, és una onada de felicitat que et deixa estabornit. Sona a tòpic, però és un somni fet realitat. Quan acabem no quedaran llocs on anar a sopar, però sí que anirem tots junts a fer un brindis. Quan s'acabi la festa començaran quinze dies de vacances i tornarem a treballar, perquè tenim un munt d'idees per convertir en cançons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT