Egos i ideologies
Com a votant de tota la vida del PP de les Balears em sap greu haver de manifestar la meva humil discrepància amb el president José Ramón Bauzá. Després de dedicar la jornada de Dijous Sant a assistir a la desfilada del Crist de la Bona Mort de la Legión (verídic), Nostre Líder Bauzá es va materialitzar despús-ahir al programa Los desayunos de TVE (pel que es veu, la premsa madrilenya es passa el dia desayunando ), on va emetre un parell d’anuncis alarmants.
El primer: “La majoria absoluta sempre és difícil d’obtenir”. No sé com podríem viure sense una majoria absoluta del partit que ens ha tret de la crisi, la sola idea causa basarda. Segon missatge: “Si hem de pactar per formar govern, haurem de prescindir d’egos i d’ideologies”. Paraula revelada i pèls de punta.
Deixem de banda les ironies i resumim el missatge en tres paraules: Bauzá està espantat. Després de comandar la legislatura més demencial d’ençà de l’aprovació de l’Estatut de les Balears (per cert, una llei constitucional que ell i el seu govern han violentat de manera vergonyosa), a Bauzá o a algú del seu entorn els ha vingut al cap la terrible idea que poden no revalidar els resultats electorals del 2011, que per altra banda varen obtenir no per mèrits sinó per circumstàncies i caramboles. Fins i tot és possible que se’ls hagi acudit encarregar o llegir alguna enquesta que els hagi posat la por al cos. I en conseqüència, el valent Bauzá es posa la bena abans de la ferida i s’ofereix als pactes que siguin necessaris per conservar una poltrona que li ha resultat extraordinàriament rendible i que li permet anar de tant en tant a Madrid per fer-se entrevistar a Los desayunos de TVE. Quina sensació d’orfandat no patiria la premsa madrilenya si de cop i volta, per caprici de les urnes, es quedessin sense la figura emblemàtica i referencial del president balear! Això no es pot permetre que succeeixi.
De manera que Bauzá anuncia la seva sobtada disponibilitat a pactar (fa només un parell de mesos arengava les seves files que només els servia la majoria absoluta) i fins i tot que, per aconseguir aquests pactes, no té inconvenient a renunciar a “egos i ideologies”. Això té una gràcia especial, perquè si hi ha dues coses que ha practicat el president Bauzá durant el seu penós mandat han estat l’ego i la ideologia. Pel seu ego (que en el seu cas va acompanyat de lucre), Bauzá s’ha enfrontat amb els dirigents municipals del seu partit, amb el consell consultiu, amb la universitat i amb el sector farmacèutic, sempre en benefici exclusivament propi. I per la seva ideologia, ha protagonitzat una guerra absurda i estèril contra l’ensenyament públic i la llengua catalana, que li deu haver reportat alguns copets a l’esquena quan va a visitar la cabra de la Legión però que ha fet perdre quatre anys a la comunitat educativa (pares, alumnes i docents) sense cap més motiu que les il·luminacions fatxes del Molt Honorable. Ego i ideologia: una combinació temible, en efecte. Sobretot quan s’hi afegeixen la ineptitud i el fanatisme.
