Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Einstein i el bou despietat

En una de les seves frases cèlebres, Albert Einstein va sentenciar: "Hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I de l'univers no n'estic segur". M'ha vingut la cita al cap a propòsit de la nova celebritat hispànica, que no és altra que un bou anomenat Ratón, de la ramaderia d'un tal Gregorio de Jesús, que mostra una tendència inquietant (el bou, no el ramader) a enviar a l'altre barri qui s'hi posa al davant. I al davant s'hi posa molta gent, perquè en Ratón és un animal acostumat a participar en correbous, on ja ha matat tres persones en cinc anys: l'últim, un jove d'una trentena que va enganxar fa uns dies a Xàtiva.

En Ratón és un bou perillós, però precisament per això s'ha convertit en una estrella en la seva especialitat. Els ajuntaments paguen fins a deu mil euros per comptar amb la seva presència a les festes majors, i l'anuncien en lletres ben grosses als cartells, com si es tractés de Rafel Farina rediviu. Entre els participants als correbous, hi ha bufetades per ser els primers a plantar-se davant del bo d'en Ratón, a veure si els envesteix i els pateja una estona. Suposo que aspiren a convertir-se en la seva propera víctima mortal, i a anar-se'n així d'aquest món havent-se assegurat la glòria de YouTube, on els vídeos amb les mortíferes proeses d'en Ratón reben desenes de milers de visites.

Què ho fa que persones adultes, i suposadament condretes, sentin atracció per córrer davant d'una bèstia banyuda de més de cinc-cents quilos de pes, infinitament més forta que ells (i probablement més intel·ligent), i que per poc que en tingui ocasió els enviarà a conèixer sant Pere? Llegesc a La Vanguardia un ampli reportatge sobre el tema, signat per Esteve Giralt, en què el senyor Enric Adell, president de la Penya Taurina de Paüls (Baix Ebre) intenta respondre a aquesta pregunta. "Quan ets davant del bou -explica Adell- sents nervis, l'adrenalina es dispara, és difícil d'explicar, com quan puges al Dragon Khan. La ment es queda en blanc, quan ve cap a tu el bou desconnectes de tot". I si t'enganxa ja desconnectes per sempre, afegiríem.

En Ratón, per tant, és apreciat i reclamat pel que té de repte per a l'aficionat. Un altre entès en la matèria, el senyor José Luis Daudén, president de l'Associació per a la Defensa dels Bous, ho explica amb un símil artístic: "No és el mateix pagar per escoltar Julio Iglesias que un cantant novell". En efecte, segurament és més agradable posar-se davant d'en Ratón que a primera fila d'un concert del pare d'Enrique Iglesias. Finalment, el senyor Miquel Ferré, president de l'Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre (teixit associatiu no els en falta, a aquesta gent) explica que els morts i els ferits no són cap bona notícia als correbous. "No ens agrada", aclareix. És un consol. Hem de felicitar el Parlament de Catalunya per haver blindat els correbous amb la mateixa convicció amb què van prohibir les corrides de toros. Ara, no sé què hi diria Einstein.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT