Eliminem les diputacions?
El moment actual obliga a replantejar-nos moltes coses i una és tot l’entramat institucional i organitzatiu que s’ha anat construint al llarg dels anys en l’àmbit públic i que, per comptes de racionalitzar-lo i fer-lo més eficient, l’ha engrandit i complicat.
Però el tema s’agreuja quan les institucions són administracions desconegudes pels ciutadans, poc transparents i sense gaire informació sobre el seu rendiment de comptes. M’estic referint al cas de les diputacions. La primera qüestió que ens hauríem de plantejar és si cal que existeixin. Què fan que no puguin fer els governs autonòmics? De fet, les comunitats autònomes uniprovincials no tenen diputacions i totes les competències han estat assumides pels governs autonòmics. ¿No es podria generalitzar?
En segon lloc, si han d’existir, ¿és raonable el sistema d’elecció dels seus òrgans de govern? El dia 24 de maig estem cridats a votar els membres que configuraran el plenari del nostre ajuntament, a partir del qual s’escollirà l’alcalde i els diferents regidors. Però aquestes eleccions determinaran, també, els plens de les diputacions, a partir dels quals sorgiran els seus respectius equips de govern (president, vicepresidents i regidors). Aquesta manera indirecta d’elecció és avui en dia un anacronisme. Si ho comparem amb el que fan als països del nostre entorn, veurem que Espanya és l’únic país de la Unió Europea dels quinze on aquest segon nivell de govern local no s’elegeix per sufragi universal. I pel que fa al president d’aquestes institucions, una de les tendències observades recentment és també que els ciutadans l’elegeixen directament (aquest és el cas d’Alemanya, Itàlia, Irlanda i Grècia). En canvi, a la resta de països el president és elegit pels membres del consell, excepte a Bèlgica i Holanda, on el nomenen els governs regionals i el govern central, respectivament. Per tant, com no pot ser d’una altra manera, la tendència és i ha de ser la implantació de sistemes d’elecció directa.
De fet, l’actual sistema d’elecció indirecta vigent a Espanya fa que els ciutadans desconeguin qui és el president de la seva diputació, i encara més qui són els regidors, la qual cosa va en contra de qualsevol criteri de gestió pública basat en la transparència, rendiment de comptes i control dels ciutadans. D’altra banda, és interessant comparar-ho amb el govern autonòmic o els ajuntaments, administracions sobre les quals els ciutadans disposem de molta informació, cosa que els permet jutjar amb més precisió l’acció del seu govern.
En tercer lloc, quines funcions i competències han de tenir les diputacions? Actualment, la principal funció que tenen assignada les diputacions és donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als municipis, i a la construcció i manteniment de carreteres provincials. Com he dit abans, res que no pugui ser totalment traspassat a les comunitats autònomes. Val a dir que una part d’aquest suport econòmic als municipis es concreta amb l’atorgament de transferències, actualment, el 41% de la despesa no financera de les diputacions catalanes són transferències, fonamentalment, als municipis. Per tant, en gran part, es tracta d’una administració subvencionadora a través de múltiples programes.
En quart lloc, una manera de poder valorar l’acció de govern d’una administració pública és, també, a través dels seus ingressos, és a dir, de com es finança. En aquest sentit, és del tot recomanable que els ciutadans visualitzin el cost d’una administració mitjançant el pagament d’impostos. Doncs bé, les diputacions es financen en un 66% amb subvencions d’altres governs, bàsicament, de l’Estat; en un 20%, amb impostos; en un 4%, a través d’operacions financeres; i el 10% restant, amb altres ingressos. Així doncs, si bé és cert que el 20% dels seus ingressos provenen d’impostos, la manera d’obtenir-los és tan indirecta que no crec que hi hagi gaires ciutadans que coneguin que una petita part de la recaptació de l’IRPF, IVA i impostos especials va a les Diputacions. De fet, més que d’impostos es tracta d’un tipus de transferència. Ara bé, sí que cal dir que tenen un veritable impost: el recàrrec sobre l’IAE. Però aquest impost afecta tan pocs contribuents, bàsicament a grans empreses, que és invisible al conjunt de la ciutadania.
En definitiva, tant per la manera com són elegits els governs provincials, com per les seves funcions i tipus de despesa i, també, pel seu sistema de finançament, les diputacions avui en dia són unes institucions que cal revisar a fons. Però, ara que hi ha les eleccions pertinents, ¿algun partit polític s’atrevirà a demanar la seva derogació?
