Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Elixir d'ou

"No està escrit enlloc que m'hagi de morir". Ho va dir el senyor Punset en una entrevista que li van fer en aquest mateix diari diumenge passat. Vaig conèixer fa uns mesos una persona peculiar que deia exactament el mateix. Vam coincidir en un recital poètic i em va parlar de la seva tasca d'investigació per acabar traient el tema de (ho anomenaré així) l'elixir de la joventut. Segons aquesta persona i tantes d'altres que el secundaven en aquella mateixa festa d'alta alcurnia barcelonina, el seu invent meravellós és capaç de frenar radicalment l'envelliment perquè, permeteu-me que ho expliqui amb les meves paraules i tal com vaig entendre-ho jo, l'elixir en si aconsegueix anivellar, a través de la regeneració cel·lular, les cèl·lules que es moren amb les que neixen i així entrar en un equilibri perfecte en què la vida pot arribar a ser eterna. Jo no hi entenc ni un borrall de tot això i d'entrada em va semblar rocambolesc i fins i tot em vaig mig marejar pensant que havia entrat en la dimensió desconeguda sense saber com. Però de mica en mica he sabut que hi ha persones que paguen un dineral per aquestes diguem-ne xeringues bevibles de l'eterna joventut. Jo mateixa en tinc una bossa al meu congelador, que per cert ja deu haver caducat, regalada pel mateix Dr. Jekyll en un intent fallit d'eternitzar-me.

Senyor Punset, ¿seria possible que vostè ens expliqués si tot això que no està escrit enlloc té a veure amb el que s'està florint en el meu congelador? ¿O és simplement que algú ha descobert la sopa d'all en format avecrem i aquest elixir d'ous de gallina fecundats són el nou placebo de l'alta alcurnia ? Sento una irrefrenable curiositat per saber si quan vostè parla de la improbable pròpia mort és en sentit metafòric o en format xeringa d'ou, i perdoni la meva ignorància.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT