Publicitat
Publicitat

Elogi del parlamentarisme

Quan s'acosten els períodes electorals s'accentuen les derives demagògiques i populistes del discurs polític. A l'hora de prendre una de les decisions més rellevants de la nostra condició de ciutadans, hi ha qui fa tot el possible per impedir la reflexió crítica i contrastada. Les estratègies electorals, més que no pas fer comprendre la complexitat de la decisió, busquen simplificar el llenguatge i la realitat; apel·len a emocions com la por; demanen l'adhesió incondicional; anuncien la salvació o la catàstrofe; forcen el blanc o negre, el bo o el dolent, el tot o res... Quan arriba l'acalorament electoral, empal·lideix la política fins al desmai.

res a veure, doncs , amb un dels exercicis de més interès polític: els debats parlamentaris i, particularment, el de política general. La millor informació política que hom pot seguir és la que explica què passa als Parlaments, i no tan sols als plens o les comissions, sinó també en el conjunt de l'activitat parlamentària, incloses les pressions que hi fan els lobis d'interessos. I si algú en té cap dubte, que repassi el debat de la setmana passada, un veritable exercici d'alta política, on cada partit i cada líder en particular van tenir l'oportunitat d'exhibir el millor d'ells mateixos. I si van excel·lir en arguments i rèpliques, és que són bons i, si no, que s'han d'espavilar a fer-ho millor. Políticament, som el Parlament que tenim. I, petits incidents de funcionament a part, es va estar a l'altura esperable i exigible.

per contrast, compareu e ls arguments ben fonamentats que es varen donar a favor i en contra de les restriccions pressupostàries a la sanitat catalana, i aquestes frases electoralistes demagògiques i populistes de l'estil: "El govern català vol desmantellar el model de la sanitat pública catalana, un dels millors del món". Aquest tipus de consignes busquen l'adhesió emocional fàcil a base d'alarmar la població, i no sols simplifiquen la realitat, sinó que enganyen. Deixem ara de banda el fet que la retallada pressupostària l'ha imposat el govern dels mateixos que recorren a aquest eslògan, com la ministra Chacón, i que si féssim cas a la seva col·lega Salgado, l'encongiment encara hauria de ser el doble. Però encara hi ha una cosa pitjor: quan acabem de descobrir que érem molt més pobres que no ens pensàvem, ¿que no ho veuen que insistir a dir que tenim un dels millors sistemes sanitaris del món posa en evidència la irresponsabilitat amb què s'ha actuat? ¿Com és que a aquestes altures encara es pot qualificar de bon sistema sanitari un model que ha estirat més el braç que la màniga?

el drama és que el populisme polític sempre té èxit perquè el ciutadà s'hi troba còmode. És el discurs en què pot dissimular la seva pròpia irresponsabilitat i la seva radical ignorància sobre els afers públics. L'antipolítica és, sobretot, la coartada de l'indiferent. Es troben la fam amb les ganes de menjar. El combat de fons que hauríem de guanyar si volem sortir del pou en el qual hem caigut com a societat política passa per una sòlida cultura política ciutadana democràtica que sàpiga reaccionar contra el populisme cínic i s'interessi de debò pel debat parlamentari. La solució, però, no està en el moralisme laic basat en la nostàlgia de no se sap ben bé quins valors perduts, sinó en la consciència democràtica i crítica del ciutadà, ajudada per un periodisme autoexigent que l'ajudi a discernir entre les idees, els arguments, els eslògans i les consignes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT