15/05/2011

Elogi de la ingenuïtat... i de Barcelona

1 min

La ingenuïtat és seguir votant a cada convocatòria electoral, és tenir fills, és treballar cada dia com un boig amb alegria, és ser de l'Espanyol a Catalunya, és escriure poesia, és fer un diari en plena crisi, és seguir creient en Europa, és pensar que el poder no corromp, és oblidar-te que un dia moriràs, és creure que un dia el PSC es farà gran... La ingenuïtat és essencial. Sense ingenuïtat no podríem viure. No conec cap cínic pur ni cap escèptic integral. Necessitem alguna dosi d'ingenuïtat com el pa que mengem. Necessitem enganyar-nos i il·lusionar-nos.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En el periodista més dur, en l'artista més vanitós, en el savi més savi, en l'esportista més invencible, en el polític més corrupte, en l'empresari més triomfador, en l'assassí més perillós, en el lladre més hàbil, en tots, hi ha un bocí d'ingenuïtat. I quan més genial és algú, més ingenu. Entre els que tenim més a mà, hi ha Ildefons Cerdà, que es va inventar una ciutat i la va fer realitat. Una ciutat!

Aquesta ciutat és Barcelona, un racó de món. Alguns pensen que és el centre del món. No, no ho és. És un sensacional destí turístic, una imatge bella i una festa, però no és un model. Hem anat esgotant el crèdit de creativitat, d'equilibri social, de dinamisme i d'identitat. Ens cal un altre Cerdà, un altre Bohigas, un altre Maragall. Francament, no crec que cap dels alcaldables que aspiren a governar-la tingui la vareta màgica: necessiten ingenus il·luminats, informats i pencaires. Existeixen. Només els han d'escoltar.

stats