Publicitat
Publicitat

Carta a Jordi hereu

Elogis enverinats

Ara és el tiet que cau simpàtic a tota la família. El nét preferit. Aquell a qui l'àvia li estira les galtes cada diumenge quan hi va a dinar. El cunyat que treu a ballar la núvia abans que ningú. El conductor que s'atura a l'autopista i s'arremanga per socórrer els accidentats. Ara ja li veiem totes les gràcies, alcalde. El que abans en vostè era frivolitat ara és simpatia. El que eren crits ara és energia. El que era manca de lideratge ara és proximitat amb la gent.

Hi va haver un temps en què tothom s'atrevia a anar contra vostè. Dir que t'agradava Jordi Hereu era una temeritat. Però les coses han canviat molt. Aquells que sempre havien malparlat de vostè n'han començat a parlar bé. Què deuen voler els que ara l'elogien tant? Resulten sospitosos, aquests canvis sobtats. La meva iaia, quan m'hi acostava amb una actitud més carinyosa del que era habitual, sempre em deia el mateix: "Em fas festes i no me'n sols fer, m'has de fotre o m'has de menester".

No sé si el volen fotre, si és que ara el necessiten més que abans o si és que de cop vostè realment ha canviat tant que ha convençut fins els més incrèduls. Només sabem que els elogis dels seus enemics habituals li han començat a ploure quan Montserrat Tura li ha volgut disputar el lloc. Veurem què passa a mesura que s'acosta la campanya electoral, quan els rivals ja no siguin Montserrat Tura i el PSC, sinó Xavier Trias i Convergència i Unió.

Durant aquests anys, vostè ha demostrat una gran fortalesa mental per protegir-se de totes les garrotades que ha rebut. Quan et cauen per totes bandes i tothom t'assenyala amb el dit com el gran culpable, el més fàcil és abaixar el cap, donar-los la raó i anar tirant cap a casa. Vostè no ha tirat la tovallola. Ha resistit. Ha persistit, que diria Guardiola.

Però ara li ve una feina encara més difícil: protegir-se d'aquests elogis. No refiar-se'n. Li convé fer un Laporta, però al revés. Agafar tota la seva militància, com l'expresident del Barça va reunir els penyistes, i advertir-los amb molta contundència: " Al loro, que no estamos tan bien ".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT