Publicitat
Publicitat

Em pots dir què ha sigut, això?

Un lector lamenta la brevetat de la sèrie sobre sigut i estat , i fa dues preguntes. Si sents un soroll molt fort, has de dir què ha estat o què ha sigut? I si vas a Vic, has de dir avui hi he estat o avui hi he sigut ? La sèrie era curta per què era sobre sigut i estat com a formes del verb ser . Però ara el lector m'obliga a trepitjar un vesper: l'ús de ser i estar . Un ús que varia de nord a sud i en el qual la forta pressió del castellà fa avançar estar en detriment de ser .

El que pregunta té sentit només si assumim que el participi de ser és sigut , i el d' estar , estat . Si acceptem estat per als dos verbs, estat sempre serà correcte; i això (assegurar el cop) explica també el seu èxit en l'estàndard. Però, com que són dues frases col·loquials, partiré de la primera assumpció, i decidiré, per tant, sobre l'ús de ser i estar . Jo sempre escriuria "Què ha sigut, això?" i, en canvi, tant admetria "Avui he sigut a Vic" com "Avui he estat a Vic", amb un petit matís diferenciador.

En la frase del fort soroll fem el típic ús de ser com a copulatiu; en la de Vic, en canvi, si tuem algú en un espai. I així com una cosa tendeix a ser en un lloc, les persones hi estan o hi són segons hi hagi o no idea durativa. En aquest cas, tenim un avui puntual però un temps verbal, he es tat , duratiu. Per tant, crec que és lícit usar sigut o estat segons què vulguem subratllar. "Avui estic a Vic", en canvi, em sembla indefensable, però només cal que hi afegim "tot el dia" perquè sigui acceptable.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT