20/10/2017

La por

2 min

L’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició a la presó de Soto del Real, Madrid, ha instal·lat la por veritable entre nosaltres. No hi fa res que Amnistia Internacional n’hagi demanat l’alliberament, per injust. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan tancats a la presó sense fiança. Poden passar-se quatre anys en presó preventiva.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els més equidistants han parlat d’“incomoditat” davant d’aquesta pena “per sedició” que no aguanta cap anàlisi, cap mirada fit a fit, cap rigor fora de les televisions d’Espanya. Els més dolents n’han fet broma. Els altres ens manifestem avui.

La por. Aquesta idea de no controlar el que pot arribar a fer qui té el poder i qui té el seu braç armat: policia i jutges. Aquesta idea que, com que no té cap sentit que els hagin empresonat a ells, cap, poden empresonar qui vulguin si s’ho proposen. “Van darrere d’en Trapero”, diuen ara. Estan “buscant”. I què busquen? Doncs qualsevol cosa. Si els ha servit que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estiguessin dalt d’un cotxe de policia dient a la gent “Tindrem urnes” primer i “Aneu cap a casa” després, els pot servir qualsevol cosa. Un tuit, la gravació d’una conversa privada... La sensació de por és que “si et busquen et trobaran”.

He llegit aquests dies les bromes cruels d’alguns dirigents unionistes (aquests que volen aplicar el 155, que en realitat no n’hem de dir així, sinó “el restabliment de la democràcia”) sobre aquesta sentència boja. Cap cor, cap empatia. Això és la proporcionalitat de què parlaven, també, quan van negar els cops de la policia. Europa no ens ajudarà. No va ajudar els nostres avis durant la dictadura de Franco. Els va deixar patir depuració, presó i cabells rapats. Torna allò. Torna aquella frase de les mares i les àvies: “Sobretot no et signifiquis”. No saps què podria passar.

stats