Soraya Jessica Parker
Estimada Soraya Sáenz de Santamaría, t’escric aquestes línies des de l’admiració més absoluta. Sisplau, quan tornis a venir al despatx de Barcelona i hagis de quedar amb membres de la societat civil pensa en mi, que, tot i indepe, tinc tanta conversa com l’Iceta i també m’agrada molt ballar.
Has tornat a Madrid, després de tant de diàleg, com hi tornaríem totes: estressada, amb les arrels per tenyir i els regals per comprar. I has demostrat que les dones podem fer -com es diu- dues coses a la vegada. Has ordenat al xòfer que aturés el cotxe oficial al carril bus de la Gran Via de Madrid. Això ha fet que, al darrere, s’hi aturés el dels escortes (bé, i tota una fila de conductors emprenyats i testosterònics). El motiu? El motiu més lloable i més noble que se li pot demanar a una treballadora, però per damunt de tot, a una dona: anar a comprar al Primark.
Oh, Soraya. El Primark és la botiga de roba barata on la meva sogra (que cobra 500 euros de pensió) compra els mitjons, els calçotets i les calces que ens regala per Cap d’Any. “Me ha costado solo tres euros, cuando se te rompa lo tiras” és la lletania dolça que acompanya l’òscul. Ella hi va amb la línia 7 i tota sola, però és només perquè no té cotxe oficial ni cap de gabinet que l’acompanyi. I ara, tu, una dona de prestigi, una dona amb sou, una dona legal, li demostra que es pot compaginar feina i compres (i escorta, que és megasexi). Sens dubte, això és la feminització de la política. Abans, quan aturaven el cotxe oficial en doble fila era per anar a locals on no hi havia tanta roba.
Què devies comprar, Soraya, mentre els amables i comprensius guardaespatlles esperaven que tornéssiu amb les bosses? Els sostenidors de running per 4,50? No, no ho crec. No et veig esportista. Les sabatilles de borla per 3,50? Això potser sí. Les calces de fantasia per 4,00? El tanga de 3? Suposo que el fet de tenir els cotxes en doble fila et feia estar neguitosa. Si és que som superwomans. I a sobre, al vespre, estigues divina i sexi.
