24/02/2017

L’oferta i la demanda

2 min

M’encomanen que vagi a comprar un element disponible en una botiga de disfresses del carrer d’Aribau, de Barcelona, tocant gairebé a la Diagonal, que obre a les deu. Com que hi arribo que encara falten set minuts, entro a fer temps a la pastisseria del costat, que mostra un aparador ple de llepolies de gran aspecte. Es diu Boldú. Demano un cafè amb llet i un trosset de coca salada d’espinacs.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

“L’oferta que tenim és que una porció de pizza i un cafè amb llet et costa un euro amb cinquanta”, em diu una de les dependentes, molt amable. I jo dic que d’acord, però que me la talli petita, la porció de coca, perquè no tinc gaire gana. “Oh, és que l’oferta només pot ser si et quedes la porció que tenim”, fa ella. I me n’ensenya la mida. És massa grossa per a mi.

No ho entenc. Jo voldria un tall més petit que la porció predeterminada que m’ofereix. No la demano pas més gran, la demano més petita. Hi surten guanyant. Potser vindrà una altra persona que també en voldrà una de petita com la meva. O potser vindrà una persona que tindrà més gana i, a canvi del que s’han estalviat amb mi, li podran servir el que vol pel mateix preu. Però ella em repeteix la norma: o em quedo la porció grossa juntament amb un cafè amb llet per 1,50 euros o em quedo una porció més petita per un altre preu, sense l’oferta. Què faig? Si em quedo la porció grossa, me’n deixaré la meitat i l’hauran de llençar. No me la puc endur, no vaig a casa. De manera que, resignada, demano un tall petit de coca i el cafè amb llet. I la dependenta, doncs, ha de pesar-lo i calcular quant val. Tot plegat em costa tres euros amb seixanta-quatre cèntims.

Per tant, aquests 2 euros amb 14 cèntims que pago de més són, exclusivament, per (a part d’evitar que es llenci el menjar) la feina de tallar la coca per un lloc diferent i la de pesar-la. Per sort, no han vist que em prenc el cafè sense sucre.

stats