23/03/2017

Les promeses d’en Margallo

2 min

Perquè després ens queixem que el govern espanyol no vol dialogar o que vol dialogar però “sense parlar del procés”. I un be subsaharià. No fan altra cosa. L’exministre García-Margallo va anar a veure els amics de 13TV i els va dir que en els últims cinc anys han fet una reunió setmanal amb ambaixadors i cònsols per “abordar la qüestió catalana”. Ni la Preysler i el seu fidel Ambrosio.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En Margallo també va dir que -per culpa nostra- ha anat quatre cops de viatge als països bàltics. “I no és que hi tinguéssim interessos econòmics, és que hi havia el tema català i la Via Bàltica”. També ha anat pel mateix motiu al Canadà i al Vaticà. I, esclar, la cosa et “consumeix una quantitat d’energia enorme”. Per xutar a córner, el bon senyor ha dit: “Ningú sap l’esforç que ha costat i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que facin les declaracions que han fet”.

Ningú ho sap. És cert. Però és hora de saber-ho. Quin esforç? Quins favors? No compto que Espanya, que construeix submarins que no suren (per a mi és el súmmum del prêt-à-porter ), pugui amenaçar els bàltics, els canadencs o els vaticans de no protegir-los militarment en cas d’atac. Vull dir que no situaria el regne de Felip (per moltes armes que venguin als feministes de l’Aràbia Saudita) entre les potències mundials en defensa. Tampoc no me’ls imagino prometent-los pernil o vi, tot i que convé recordar que els amics del celler Pérez Pascuas, de la Ribera del Duero, són els que elaboren Viña Pedrosa, que servien al papa Joan Pau II. Suposo que el papa Francesc, a l’hora de beure sacramentalment, prefereix un malbec argentí.

Per tant, la qüestió és clara. M’imagino el que els han hagut de prometre. Que els votaran en el proper festival d’Eurovisió. Als del Vaticà no, però perquè de moment no hi participen. Quan ho facin, arrasaran amb el seu gregorià pop.

stats