El rei demana austeritat, visca el rei!

Felip de Borbó ha demanat als partits polítics que, en cas de noves eleccions al seu regne, “no gastin gaire en la campanya electoral”. El germà petit d’Helena ha emès aquest missatge a través de la boca, règia, que posseeix, i ha afegit: “Els ciutadans ho valorarien positivament i el sentit comú així ho indica”.

Algú dirà que el monarca no ha de dir res als partits polítics perquè no és el seu pare. I que els partits polítics bé que hauran de fer una nova campanya amb nous arguments i noves furgonetes amb nova megafonia i que tot això val pasta. Perquè, esclar, si et vénen en Rajoy, l’Iglesias o en Rivera amb el mateix eslògan i el mateix cartell que van fer servir fa quatre dies, estalviaran, però avorriran les cabres. I les cabres avorrides no et voten mai. Però si algú diu això s’equivocarà. Jo trobo molt emocionants les paraules del monarca. Em noto els ulls com si m’hagués begut una llauna de Vichy sense respirar: brillants i plorosos. Estic emocionada, vaja. Perquè és preciós que sigui precisament el monarca el que demani als altres que no gastin gaire. Ell, que ho té tot pagat.

Però seria injust dir que la demana només perquè ho té tot pagat. També la demana, suposo, perquè per a ell això de les eleccions deu ser una excentricitat. Ell no ha hagut de passar pel calvari de ser escollit. No ha hagut de fer cap míting, no ha hagut d’anar al .Cat a explicar quines propostes té, no ha hagut de protagonitzar debats contra l’Albert de Mònaco i en Carles d’Anglaterra, ni ha hagut d’anar a botifarrades populars amb l’esposa. Per a ell això de les eleccions és tan estrany com per a mi seria tenir casa pagada per a tota la vida com té ell (amb jardiners, xofers, camarlencs, sommelier, cuiners i cambrers). Per a ell aquesta idea que et votin o no et votin deu ser tan estranya com per a mi ho seria que la meva filla, que té l’edat de la seva, ja tingués, com té la seva, un sou de 102.464 euros pel treball infantil que fa en saludar el poble baix.