Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Endeutar els més endeutats

DES QUE PUC MIRAR MÉS la tele m’empasso un munt d’anuncis. Veure’ls m’ha permès deduir, per exemple, que es tornen a vendre cotxes, i així com fa uns anys els triàvem per l’aire condicionat, ara ho fem per si tenen wifi o no. Que tenen motor i quatre rodes ja ho donem per descomptat, ja es veu que ens decidim pels detalls.

El que més m’ha atabalat del meu elevat consum publicitari és el munt de negocis que hi ha oferint préstecs ràpids i sense papers. Sumes atur elevat, sous precaris i una societat consumista i et trobes aquests clients que confien més en un presentador famós de tele que en un banc, i que necessiten un préstec en deu minuts “per a imprevistos”.

He entrat a les webs d’aquestes companyies tan simpàtiques i la depressió ha sigut pitjor del que m’esperava. La majoria el primer cop només et deixen 300 euros per 30 dies, màxim un parell de mesos. I sols haver-ne de tornar 400, a vegades 450. Són interessos TAE per sobre del 400%. I et preguntes qui és aquesta persona que ara necessita desesperadament 300 euros i en podrà tornar 450 d’aquí 60 dies. I si realment ho farà o haurà d’allargar-ho. El més revelador és el llenguatge que fan servir. “Sense papers ni preguntes innecessàries”. “Encara que estiguis en llista de morosos”, diuen en alguns casos. A mesura que vas tornant els préstecs els pots agafar cada vegada d’imports més elevats, de manera que ja preveuen i fomenten que l’endeutament sigui crònic. S’endevina aquí al darrere un submon d’explotació de la misèria, d’afegir despeses gegants a persones a qui costa arribar a final de mes, d’empreses de cobrament, d’experts a agrupar deutes, d’interessos salvatges que arruïnen qui no pot pagar. Prometen un diner fàcil que ha de donar la felicitat als que ja tenen una corda al coll i els aboquen a la infelicitat permanent a costa d’anar-la estrenyent. Pel que inverteixen en anuncis a la tele, la usura continua sent un bon negoci.

Més continguts de