Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Endevina qui ve a sopar

Segurament, poc o molt tothom se'n recorda del film amb aquest títol: era aquell en què Katherine Hepburn i Spencer Tracy interpretaven un matrimoni de sòlides conviccions liberals que s'havia d'enfrontar a un seguit de contradiccions morals quan la seva filla els presentava l'home amb qui pretenia casar-se: un metge brillant i exitós que era un cúmul de virtuts però que tenia la particularitat de ser negre. No cal dir que tot acabava bé: al cap i a la fi, el promès de Katharine Houghton -la noia de la pel·li- no era, per dir-ho com Josep Pla, cap individu indecent i devastat, sinó un professional liberal que, a més, era guapot i encantador: no endebades l'interpretava Sidney Poitier, que durant molts anys va ser el negre progressista oficial de l' star system de Hollywood.

Podríem dir que, sense proposar-s'ho, Endevina qui ve a sopar va ser un film precursor del bonisme, que és una cosa que ara està molt mal vista i molt blasmada. El bonisme, com ja saben els lectors informats, és el mot pejoratiu amb què es denominen les actituds que es consideren excessivament condescendents amb la immigració, aquelles que tendeixen a reivindicar els papers per a tothom i a mantenir una visió més o menys idealitzada de l'immigrant. A aquesta mena de persones se les anomena bonistes per no fer-ho amb paraules més lletges, com ara infeliç o -fins i tot- bufanúvols. Avui en dia un columnista no és ningú si no escriu alguna diatriba contra el bonisme, i remarcant sobretot que, si bé la immigració aporta saba nova a la nostra societat -el concepte saba nova és imprescindible-, també és cert que els índexs de delinqüència són inequívocs i que cal que els nouvinguts assumeixin la nostra llengua i la nostra cultura (aquí jo em permetria afegir que seria desitjable que també les assumissin els autòctons, però això ja seria una altra història). També el govern d'Artur Mas afirma, per boca del seu portaveu Francesc Homs, que té una política clara en immigració, basada en un correcte equilibri de drets i deures (diu que els faran aprendre català), i, no cal dir-ho, diametralment oposada al bonisme de l'infaust tripartit, que només sabia repartir piruletes.

Homs feia referència a l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió que ha revelat unes dades més aviat poc bonistes: la meitat dels catalans troba que és excessiva la immigració que rep el país, i un 25% es manifesta "intolerant" amb els immigrants. Ja no entrem en què pensarien si se'ls presentés la filla amb un pakistanès, ni que fos metge. Tal com va dir el director del CEO, Jordi Argelaguet, existeixen a Catalunya plantejaments que no són marginals ni són per estar tranquils. Ja sabem que el bonisme pot ser inútil i fins i tot contraproduent, però no hauríem d'oblidar que a l'altra cara de la moneda el que hi ha és Xavier García Albiol i Josep Anglada, és a dir: demagògia i racisme. I que el que cal abans que res (sobretot, des del govern) és protegir el debat públic perquè no s'infecti amb els seus arguments.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT