Publicitat
Publicitat

Obladi-oblada

"Envellir és una sort"

36 anys. Fa puntetes per a la foto. Somriure pintat a la cara, ulls oberts de bat a bat. Tarannà napolità vs. conversa serena. Entusiasme desbordant vs. nostàlgia latent. No ha mirat mai el mòbil de la seva parella, però a vegades, de cua d'ull, mira qui truca. I una vegada, de petita, va robar un suc. Era de pinya.

Fa sol a la plaça. La gent beu sucs de pinya i gasoses. Se m'acosta la Maria, una senyora d'aquelles de tota la vida, ben pentinada i amb botons rodons a l'abric: A la Clara dius que entrevistes? Ui, és molt simpàtica i trempada i riallera. I molt generosa, també. El seu home, el Floren, és músic, i tenen un fill que quan va néixer semblava una sargantana. La vida, en un minut. Escolto, callo i la veig arribar: És més baixeta del que em pensava i té uns ulls més grans del compte. Quins ulls que té! Has canviat el Paral·lel per Sant Just, t'has aburgesat? No! L'aburgesament és mental: no té res a veure amb el que tens i ni on vius. Estava saturada de la ciutat i he tornat als orígens.

tic-tac.
La Clara viu una vida desmanegada: sense pautes, ni patrons. Sabries viure amb rutina? No. Necessito canviar cada dos mesos. Trobo apassionant no saber què faré. Però tu tens més guions dels que pots fer: Dius més no que sí? Sí, tinc molta sort. Però estic esperant el moment que em passi. Que et passi què? Que hi haurà un dia que diré: no tinc res. Té edat el talent? No. Però no hi ha papers per a dones de 40-50 anys. Injust? Sí. Un home es fa gran i és interessant, i una dona no. I sempre n'hi ha una de més jove? Sí, i competir contra la joventut és impossible. Arriba un moment que no som el que érem, però és que no ho hem de voler ser. Et fa por envellir? No. Potser perquè sóc una inconscient. Però penso que envellir no ha de voler dir deixar d'agradar. Envellir és veure el pas de la vida en tu. Envellir és una sort.

morta i amor.
Hi ha coses que costen de recordar. I d'altres que costen d'oblidar. La Clara ha fet papers molt intensos: Te'ls emportes a casa? Sí. Jo he arribat després d'una obra on hi ha una crisi de parella i he preguntat a la meva parella: tu ets feliç amb mi? O quan feia Mar adentro li vaig demanar si m'ajudaria a morir. Hi penses, en la mort? Sí. Últimament he anat molt al tanatori. És molt lícit dir fins aquí: ja no vull viure més. Fred a les plantes dels peus: Tu renunciaries a la vida? Si la meva vida no és la que estic volent viure i estic arrossegant molta altra gent, m'agradaria alliberar-me a mi i als altres. A Mil cretins interpretes una noia que s'està apunt de suïcidar. Hi has pensat mai? No en el meu. Però m'ha tocat de prop. Jo intentaria lluitar, però si no tens les eines, i estàs un dia bé i tres malament, jo què sé. Patir constantment no és vida.

riure i plorar.
La Clara és tot ulls. Els té vius i esperitats i circulen davant els meus com bojos. T'intentes explicar el que és inexplicable? Sí. Dono moltes voltes a tot plegat, això és molt de dona. Diuen que una dona amb trets masculins és irresistible i que una dona massa femenina no es resisteix a ella mateixa. Què dius? Que jo sóc cinquanta/cinquanta. Si no tingués trets masculins, no m'aguantaria. Hi ha alguna cosa màgica en conèixer algú per primera vegada: Tothom desplega les ales. Tu ets seductora? M'agrada seduir, però no des de la part sexual. M'agrada explicar històries i fer riure la gent. És més recompensant fer riure que fer plorar? En el riure hi ha una cosa sonora que es comparteix. Amb el plor, més aviat passa el contrari, la gent s'amaga. Riure i plorar, al final tot és el mateix. El que de prop és trist, de lluny resulta divertit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT