Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Enyor de la claredat

Tal com explicava ahir la benemèrita secció de Cultura d'aquest diari, dimecres passat la productora Isona Passola va fer una visita matinera a la redacció de l'ARA, durant la qual va dir una pila de coses interessants, i no totes referents als ardus maldecaps de la indústria audiovisual: tal com es va comentar al llarg de la conversa, Passola és una productora que s'implica en el procés creatiu de les pel·lícules que produeix. Això vol dir que té un criteri estètic format i ben articulat, que l'espectador pot veure reflectit (amb el permís, o la complicitat, del director Agustí Villaronga) en la factura de la molt collonuda (amb perdó) Pa negre , que continua a les cartelleres batent rècords de tota mena i fent coses mai vistes per un film rodat en la llengua d'Iu Forn. Si em permeten un símil d'alta cultura, Villaronga vindria a haver-se convertit en el Messi del cinema català, i Isona Passola, en la seva Pep Guardiola.

Com dèiem, la factòtum de Massa d'Or Produccions també ens va brindar reflexions d'ordre artístic, com per exemple aquesta: que les preferències del públic es decanten per les estructures narratives clàssiques, en detriment del cinema diguem-ne experimental hereu de la Nouvelle Vague i altres europeismes amb pretensions més o menys exquisides. Que el que agrada a la majoria, en definitiva, és una bona història contada a la manera de sempre: plantejament, nus i desenllaç. Amb el seu protagonista, el seu antagonista, el seu conflicte i, per poc que sigui possible, la seva història d'amor. Som aristotèlics sense saber-ho, com aquell burgès gentilhome de Molière que va descobrir amb estupor que parlava en prosa sense haver-s'ho proposat.

Un cop d'ull a les ficcions audiovisuals que triomfen en els últims anys, tant al cinema com a la televisió, confirma l'encert d'aquest diagnòstic. Trobaríem l'honrosa excepció en una sèrie com Lost , que jugava a alterar algunes convencions dramàtiques bàsiques, com ara la linealitat temporal. Però, en general, el que s'imposa és tot el contrari: una concepció del temps estrictament racionalista, personatges amb una identitat ben definida i trames nítides i impecablement construïdes. Claredat expositiva i pols narratiu ferm són qualitats que es valoren, i, sense anar més lluny, Pa negre les ofereix de manera exemplar. Passola, doncs, té arguments per predicar amb l'exemple.

Tal vegada se'n pot treure una conclusió, i és que el personal busca en la ficció l'ordre que troba a faltar en la realitat. Veure un telenotícies o navegar per internet a la recerca d'informació no deixen de constituir experiències narratives, però sumides en un caos estructural que no hauria gosat imaginar ni David Lynch amb una indigestió de fabada . El somni de la raó produeix monstres, i l'absència d'un fil narratiu que ens permeti ordenar el dia a dia genera el pànic de qui camina amb els ulls embenats. Com Xahrazad, ens contem històries per espantar les bubotes de la mort.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT