Publicitat
Publicitat

Erosió de l'autonomia a cop de BOE

El president Rajoy va anunciar des de Colòmbia (no entenc per què tenen el costum d'anunciar les actuacions quan estan a l'estranger) que s'havien de fer retallades en sanitat i educació amb l'argument que "no hi ha diners". És cert que no hi ha diners. Segons dades de la secretaria d'estat de Pressupostos, el primer trimestre de l'any l'Estat va registrar un dèficit de 19.700 milions d'euros, que suposa l'1,85% del PIB, i cal tenir present que l'objectiu de dèficit de l'Estat per a tot l'any 2012 és el 3,5%. És a dir, que en el primer trimestre ja hem assolit la meitat de l'objectiu de dèficit de tot l'any.

El ministeri d'Hisenda considera que la tendència no serà aquesta i que al final d'any s'assolirà l'objectiu, perquè entraran en vigor les mesures tributàries establertes en el pressupost que generaran un augment d'ingressos i, a la vegada, tindran efecte les mesures d'austeritat en la despesa. Pel que fa al cantó dels ingressos és important assenyalar que les mesures fiscals que s'han establert només afecten els ingressos de l'Estat. Així, per exemple, l'eliminació o reducció de les deduccions a l'impost de societats, com que es tracta d'un impost d'àmbit estatal, només incrementaran els recursos per a l'Estat. La recaptació per la via de l'amnistia fiscal també s'ha dissenyat de manera que tots els recursos obtinguts siguin per a l'Estat. L'augment de la tarifa en l'IRPF s'ha implementat com un recàrrec a la tarifa estatal i, per tant, els recursos addicionals seran per a l'Estat. Només l'augment de l'impost sobre el tabac generarà recursos cap a les comunitats autònomes, ja que són les que reben el 58% del total de la seva recaptació i, en molta menor mesura, cap als ens locals. Hi ha qui opina que les reticències del govern central a augmentar l'IVA s'expliquen perquè, si ho fa, el 50% de la recaptació correspondria a les comunitats autònomes.

En canvi, el govern ha aprovat una retallada en sanitat i educació de 10.000 milions d'euros, competències traspassades a les comunitats. De fet, les comunitats gestionen el 92% del total de la despesa sanitària i el 91% de l'educativa. Si bé és cert que tenen un pes molt important en la despesa pública i que cal més eficiència i racionalització en la seva prestació, també és cert que existeix autonomia i que són els governs autonòmics els que han de decidir on i com retallen. Aquesta és l'essència de la descentralització; si no, les comunitats es converteixen en meres delegacions administratives del govern central. Ara ens trobem que el govern central no pren cap mesura impositiva important que permeti augmentar els ingressos de les comunitats autònomes i, a la vegada, legisla sobre com i on han de reduir la seva despesa. Si aquesta és la manera de governar d'aquest nou executiu, que tot just fa tres mesos que és al poder, l'estat autonòmic quedarà reduït al final del mandat a la mínima expressió.

D'altra banda, la qüestió és per què l'Estat no legisla mesures de reducció de la despesa que afectin les seves competències, com defensa, infraestructures, afers exteriors i serveis de caràcter general, entre d'altres; o per què es resisteix tant a legislar amb mesures fiscals que augmentin els ingressos de les comunitats autònomes, o per què senzillament no els traspassa més poder tributari.

Cal entendre que la descentralització només té sentit si les comunitats autònomes tenen poder de decisió i poden emprendre mesures i actuacions heterogènies. El govern central actua a la inversa, rebaixant-los el poder de decisió i intentant que totes les comunitats actuïn de la mateixa manera, i genera així un fort procés de centralització.

A banda d'aquests atacs a les autonomies, governar a cop de BOE no és el més eficient i racional, perquè no s'han pensat bé les conseqüències de les mesures, ni la seva eficàcia ni les seves implicacions. Algunes tenen molt poc impacte pressupostari, però poden tenir un important impacte social. A tall d'exemple, el reial decret del dissabte 21 d'abril de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu estableix que les taxes universitàries cobriran un determinat percentatge del cost de l'ensenyament. Si bé aquesta mesura pot tenir el seu sentit, s'ha de ser conscient que segons com s'apliqui pot generar greus problemes. En primer lloc, perquè no hi ha una comptabilitat de costos per ensenyaments: actualment s'està treballant en els criteris, però ara com ara les universitats no coneixen el cost exacte de cada ensenyament. Llavors, ¿com es poden tarificar preus en funció del cost sinó es coneix el cost? En segon lloc, si a la vegada no s'articula un sistema de beques que faci que ningú quedi exclòs de l'educació universitària per motius econòmics, s'ampliaran les diferències socials i la universitat deixarà de ser l'ascensor social que ha estat en les darreres dècades. Alhora, tampoc és una mesura eficient perquè pot haver-hi estudiants amb un elevat rendiment acadèmic que es vegin privats d'accedir a la universitat.

En definitiva, la manera de governar de l'executiu del Sr. Rajoy a cop de BOE comporta que les mesures que s'emprenguin siguin parcials, estiguin molt poc estudiades i, a més, erosionin l'autonomia dels governs autonòmics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT