Escola pública: reivindicacions laborals i de qualitat

És molt probable que aquesta tardor hàgim d'afrontar mobilitzacions en el sector de l'educació. Ara bé, per molt justificades que siguin -que ho seran-, m'agradaria assenyalar que em sembla un vici d'allò més perniciós i sovint dissuasiu el fet que, en les convocatòries que fan els sindicats, indefectiblement es posi com a objectiu fonamental l'exigència de preservar la qualitat de l'educació, i que no hi hagi mai una demanda explícita de drets laborals, quan és més que evident que aquesta demanda està darrere de les exigències dels sindicats. És com si volguessin legitimar la protesta a través d'un objectiu més altruista i menys prosaic. Quin mal té un lema -tan senzill com poc habitual- com ara "Pels drets dels funcionaris docents"?

¿Us heu fixat que, quan es convoca una d'aquestes mobilitzacions, rarament tenim els pares al costat, tot i que ells són els màxims interessats en la defensa de la qualitat de l'ensenyament? Si no els hi tenim és perquè saben que, en el fons, les reivindicacions dels sindicats tenen com a objectiu els drets laborals. Si realment tinguessin la intenció de fer una veritable defensa de la qualitat de l'educació, haurien de denunciar moltes coses més, com ara la ineficàcia dels filtres que aplica el sistema en la selecció de personal, la baixa qualitat de la formació permanent, el deficient control del nivell de compliment dels treballadors públics o l'escàs seguiment d'uns projectes lingüístics i de centre que s'omplen de pols en els arxivadors, entre altres detalls.

I és que, de fet, el que es pretén és aconseguir equiparar el benestar laboral dels funcionaris docents amb la qualitat de l'educació, com si l'educació depengués del benestar laboral, quan en realitat són coses que, tot i que poden tenir una certa relació, són ben diferents. És cert que quan un sector sent que no es respecten les seves reivindicacions el nivell de compromís amb la feina pot davallar, però en el nostre cas -som professionals que treballem amb persones- crec sincerament que farem la feina igual de bé o de malament, independentment de la nostra satisfacció laboral, perquè això depèn de la professionalitat de cadascú. La incidència, doncs, que pot tenir el nostre benestar laboral en la qualitat de l'escola pública és mínima. I em nego a acceptar que aquesta veritat tan palmària hagi passat desapercebuda als sindicats que diuen que em representen.

Per tant, els demano que no entelin les reivindicacions que són estrictament laborals i probablement del tot legítimes amb el baf amorosidor dels drets dels nens a rebre una educació pública de qualitat. La societat no és tan ingènua i aquesta mena de missatges confusionaris només contribueixen a desprestigiar el sector. Exigeixo que siguin capaços de mirar la societat de fit a fit i de dir-li sense embuts que som treballadors i que ens mobilitzem fonamentalment pels nostres drets, sense embolicar-ho amb paper de cel·lofana perquè faci de més bon passar.

A més, hi ha un altre aspecte que hem de considerar. Com a funcionari docent, naturalment, em preocupa la qualitat de l'escola pública, però la meva preocupació és infinitament més gran quan prenc consciència que, a més de funcionari docent, sóc un ciutadà i, per tant, potencial usuari del servei. I és llavors -i no pas abans- quan la meva preocupació esdevé indignació i em sento empès a revoltar-me contra una situació que lesiona els meus drets fonamentals. Vull dir que, en realitat, qui té el dret de queixar-se quan l'administració no ofereix un bon servei és fonamentalment l'usuari; en aquest cas, els ciutadans. I no és del tot legítim que usurpem aquest dret a la ciutadania. Mireu-vos-ho així: ¿us imagineu que en ocasió d'una hipotètica reducció de plantilla d'un servei municipal de neteja, els no acomiadats, veient que hauran de treballar més, fessin vaga amb el lema "Per uns carrers més nets"? ¿O que fossin els ferroviaris els que reivindiquessin puntualitat o altres millores en el funcionament dels trens, i que ho fessin a través d'una vaga i a costa del seu sou? ¿Oi que resultaria estrany i, fins i tot, una mica fora de lloc? ¿No us sembla, doncs, que els qui han de protestar són, efectivament, els usuaris, que són els màxims interessats a gaudir d'un bon servei?

¿Vol dir això que els funcionaris docents no tenim res a dir-hi com a tals quan s'atempta contra la qualitat de l'educació pública? De cap manera. Com a tècnics d'un sistema que, a més, treballa amb persones encara no prou capaces d'exigir els seus drets adequadament, hem de mostrar-hi una especial sensibilitat i tenim l'obligació moral de denunciar tot el que ens sembli denunciable, i d'exigir-hi solucions.

Ara bé, com a professionals, no podem dur a terme aquesta lluita per la via de la vaga o la mobilització ordinària com si fóssim senzillament ciutadans -arrogant-nos el dret que ells tenen a fer-ho-, sinó que, com a entesos en la matèria, tenim el compromís d'assajar vies diverses per denunciar tot el que no funcioni i de proposar-hi alternatives a través de la creació de plataformes o associacions especialitzades o per altres mitjans. I hem de fer-ho, a més, amb responsabilitat i mesurant l'abast de les nostres propostes. I, mentre no es resolguin les coses -i això, no ho oblidem-, hem de procurar que el producte que oferim a classe continuï sent de la millor qualitat possible fent servir els mitjans de què disposem amb tota la professionalitat, l'esforç i l'honestedat de què siguem capaços.

D'aquesta manera aconseguirem, d'una banda, contribuir a la millora de la qualitat del servei amb la nostra aportació personal i col·lectiva i, de l'altra, no renunciar a la defensa d'un valor irrenunciable com és la qualitat de l'escola que paguem entre tots. I, a més, de passada no cremarem les nostres possibilitats de resistència com a treballadors i, alhora, incrementarem el nostre reconeixement com a professionals davant l'opinió pública.