Escridassem-nos fins a morir

Trobar un culpable, un enemic, és la solució fàcil als problemes complexos. La política d'assenyalar agressivament amb el dit uns adversaris polítics convertits en enemics s'ha instal·lat còmodament en la nostra democràcia global, amb l'ajut inestimable d'un periodisme cridaner que omple teles, ràdios i la xarxa. Hem passat del "divertim-nos fins a morir", teoritzat pel sociòleg nord-americà Neil Postman als anys 80, a l'escridassem-nos... també fins a morir. El tràgic episodi d'Arizona ha fet saltar les alarmes. ¿On s'han de posar els límits de la dialèctica política i la llibertat d'expressió? Ni es poden culpabilitzar col·lectius de manera genèrica ni es pot simplificar el debat a crits i insults, incitant a l'odi i fent llistes amb noms i cognoms. Tant de bo el terrible drama d'Arizona serveixi per tornar a posar seny en l'àgora pública.