Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Espartac Peran

em llevaré tard. Encara tindré ressaca d'ahir de la Cavalcada de Reis de Mataró. Com cada any, hi vaig portar els meus nebots. I, com cada any, també vaig exagerar a l'hora de cridar: "Mireu, mireu, ja s'acosten". Els ho vaig dir als petits mentre cridava l'atenció del Rei blanc perquè mirés la meva neboda, que té tres anys. Vaig fer com tots els pares: el meu fill ha de ser el primer. El que sempre oblido és que no són els meus fills sinó els meus nebots. De criatures, encara no en tinc.

A casa, faré el ritual de sempre. Primer, obriré el balcó, però no hi trobaré res. Després, adormit, aniré cap a la finestra, l'obriré i tampoc hi haurà res. I és que, per a mi, els Reis només són màgics a la Cavalcada. De regals, no me n'han deixat mai. Sóc més del tió i de regals grossos la nit de Cap d'Any. Però, com que de festa no me'n perdo ni una, aniré al calaix dels mitjons a veure si n'hi ha algun parell per estrenar. Perquè, per Reis, qui res no estrena, res no val. Ja sé que això es diu per Nadal, però la frase podria servir per iniciar una nova tradició.

Els meus Reis de debò arribaran a la tarda, quan agafaré el cotxe i marxaré cap a la Cerdanya. Allà m'hi esperarà el meu company de feina, Xavi Coral. Passarem uns dies esquiant a l'estació de la Masella, fins diumenge, perquè quan arribi dilluns tinguem les piles carregades per començar a enfilar els primers Divendres del 2011.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT