Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Especulació

El verb llatí speculor vol dir vigilar des de l'altura. Més concretament, espiar l'enemic des d'una torre de guaita o specula. En sentit originari, no significa, doncs, imaginar sense fonaments sinó més aviat escrutar atentament.

Però aquesta visió general i allunyada de l'objecte l'ha fet sinònima de teoria tal com l'entenem quan diem: "En teoria era fantàstic, però..." I darrere el però hi ha la dura realitat que toca de peus a terra.

Els filòsofs moderns, com Bacon, l'han vist com l'activitat de la raó nodrint-se de la seva pròpia substància, com quan l'aranya fa una teranyina, mentre que per Hegel és la consciència de la idea i l'únic camí per superar les contradiccions inherents al pensament.

Avui, però, se'n parla més en sentit econòmic. És el que li dóna Pere Calders en el conte que obre Antaviana: "Especulant amb coses tan innòcues com el sucre o la sal, em vaig fer amo de mig milió de la moneda més alta".

Especular és, doncs, també obtenir beneficis amb la fluctuació dels preus. És una especulació que no ha parat de sofisticar-se fins a mutar en els derivats, que algú que ho sap tan bé com Warren Buffet compara amb armes de destrucció massiva.

Si l'especulació filosòfica et pot fer savi, l'econòmica et pot fer ric. Això sí: a costa d'efectes tan devastadors com apujar el preu d'aliments bàsics a milions de persones. No cal especular gaire per entendre que negar-se a regular-la en benefici de tots és un dels grans escàndols dels nostres dies.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT