Publicitat
Publicitat

Esperança per al poble japonès

La terrible catàstrofe de l'11 de març, el terratrèmol més violent registrat mai al Japó, el tsunami de grans proporcions, les contínues rèpliques sísmiques i l'inestable estat actual de diverses centrals nuclears del país, ja han començat a afectar -i ho faran d'una manera inimaginable- el Japó. Els morts es compten per milers i l'economia nipona, que ja estava patint una llarga deflació i grans deutes, es veurà profundament afectada.

Des d'abans del terratrèmol, el Japó ja estava fent front a una situació negativa amb conflictes constants dins del partit del govern i al Parlament, una llarga deflació, un gran endeutament públic, els consegüents problemes socials i, en el rerefons, el creixent poder de la Xina. Si a tot això hi afegim les sospites de corrupció d'alguns polítics, es pot comprendre la davallada que s'havia produït durant els últims anys en el suport de la ciutadania al càrrec del primer ministre. Amb aquest escenari, l'actual cap de govern, Naoto Kan, s'ha trobat, de sobte, amb l'imperatiu d'haver de gestionar el pitjor drama humà i la pitjor crisi viscuda pel Japó des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Les conseqüències del desastre són, ara per ara, inabastables. Els danys a les infraestructures i a les xarxes de distribució han tingut un fort impacte a tot el país i han afectat les produccions industrials de tota mena d'empreses, especialment les automobilístiques i tecnològiques (Nissan, Toyota, Honda, Mitsubishi, Sony, Panasonic, Toshiba, Sharp, etcètera), que s'han vist obligades a parar perquè les seves instal·lacions o les dels fabricants de components dels seus productes, i les cadenes de distribució que treballen just in time , també han sofert greus destrosses o talls de subministrament d'electricitat. Igualment, l'afectació severa d'alguns dels ports, impulsors de l'economia, sobretot de les exportacions, comportarà grans pèrdues. La inestabilització del mercat borsari sembla també inevitable.

Tot i que encara s'han de calcular les pèrdues econòmiques exactes, ningú dubta que seran més grans que les que hi va haver derivades del terratrèmol de Hanshin (17 de gener del 1995), que van ser de 10 bilions de iens (88.308 milions d'euros). El mes de gener del 2011 hi havia la previsió que la situació podria recuperar-se durant l'últim trimestre de l'any empresarial al Japó, que conclou aquest mes de març. Dai-ichi Seimei, una de les principals empreses d'assegurances del país, ja ha confirmat que les expectatives de creixement i millora econòmica global previstes pel tancament dels comptes anuals de les empreses no es compliran.

Els grans desastres naturals impliquen grans obres d'infraestructura i noves construccions per a la recuperació. En aquest cas, i deixant de banda els efectes dels potents terratrèmols dels últims tres dies, la devastació més intensa del tsunami ha afectat més 600 quilòmetres de costa. Segons Nomura International, filial d'una important societat de valors japonesa, "el Japó no està preparat per finançar un desastre natural d'aquestes característiques". El govern tenia prevista per a aquest any una partida de 200.000 milions de iens (1.766 milions d'euros) per a desastres naturals i uns 350.000 milions de iens per a l'exercici vinent (s'inicia l'1 d'abril); casualment, el fet que en el mateix moment del primer i gran terratrèmol el Parlament estigués reunit per debatre el pressupost va afavorir un principi d'acord per a l'aprovació immediata d'aquesta partida. Però cal tenir en compte que el Japó té un deute de gairebé el 200% del PIB. ¿El país té reserves i potència per recuperar-se?

La idiosincràsia del poble japonès tornarà a ser determinant perquè el país pugui tirar endavant en la reconstrucció de la costa nord de l'illa i la futura recuperació econòmica de tot el país. Dos exemples: a la prefectura de Miyagi, una de les més afectades, bombers i policies que han perdut casa i part de la família segueixen treballant sense descans per rescatar supervivents. Els refugiats, per la seva banda, durant el dia, si poden, també treballen: els carters, per exemple, tot i dormir en refugis, treballen voluntàriament des de l'endemà del tsunami, simulant una plena normalitat i reparteixen el correu, entre carreteres esquerdades o completament desfigurades. Malgrat que la situació encara no està en absolut normalitzada, en la mesura que les condicions ho permeten, tothom mira de tornar a treballar per intentar tornar a una normalitat que ara sembla molt llunyana.

A banda de la unió de les forces del treball del poble, els experts en mercats i finances, com l'estrateg sènior del banc Mizuho, Masatoshi Sato, alerten que és imprescindible unir també els partits per buscar solucions conjuntes. En aquest sentit, esperen un finançament dinàmic i decisions ràpides per part del govern. A la conferència de premsa que el mateix dia 11 va convocar el primer ministre, Naoto Kan, ja hi van ser presents els polítics dels partits de l'oposició; treballen tots amb signes d'unió i de suport.

A llarg termini el Japó tornarà a ser fort, ja que és un país acostumat als desastres naturals i de tants que n'ha patit, n'ha après molt. De manera prioritària caldran mesures de seguretat i obres socials per a tants damnificats. Després de la recuperació dels subministraments d'aigua potable, electricitat i gas, serà necessari reconstruir carreteres, ponts, edificis i pobles sencers. Caldran decisions fermes i consensuades entre els polítics i el govern. I per sobre de tot, caldrà que els ciutadans uneixin esforços.

Aquesta recent catàstrofe, terriblement tràgica, serà una nova oportunitat per unir la ciutadania del Japó. El país, que ha patit danys tan greus, a partir d'aquí podrà descobrir també noves sortides i oportunitats que potser abans no hauria sabut reconèixer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT