Publicitat
Publicitat

RAONS

Esquizofrènia

La responsabilitat de la crisi financera és dels reguladors, no dels banquers. Aquesta és una de les darreres joies que ens ha proporcionat la inefable literatura de la crisi. ¿Què diríem si algú afirmés que els responsables de l'anomenada delinqüència comuna no són els delinqüents sinó la policia i el ministre d'Interior? Realment, per defensar determinants interessos la dreta se'ns pot arribar a fer fins i tot llibertària.

Les coses en política no són tant el que són com la percepció que se'n té. De manera que l'objectiu de qui té poder és aconseguir imposar a l'opinió pública la percepció que més convé als seus interessos. El govern espanyol ha conduït de manera pèssima la comunicació del cas Bankia. No obstant això, en cap moment es va descuidar de dir que era una banca sistèmica. Era un senyal destinat a posar la por al cos de la gent perquè acceptés que el rescat de Bankia podia ser escandalós però era inevitable. El missatge era clar: si una banca sistèmica cau, és tot el sistema el que entra en risc. Estrenyeu-vos els cinturons.

Jon Elster diu que "els economistes tenen tendència a considerar el mercat tan omniscient com Déu". Per això s'equivoquen tant. Què es pot fer perquè la gent pugui seguir creient en els mercats contra tota evidència? Humanitzar-los. Pérez Tapias ho explica en el seu llibre El hilo extraviado : hem llegit que els mercats "estan tensos, alberguen incerteses, es troben inquiets, mostren la seva impaciència". Pobrets. No us fan llàstima? "Tan convençuts quedem per aquest llenguatge antropomòrfic -afegeix el filòsof- que assumim l'imperatiu de calmar-los, no fos que es desboquessin més i ens portessin al precipici". I així es va construint la resignació de la gent i es va teixint un vel per encobrir les enormes vergonyes que la crisi ha posat en evidència. Entre el principi de realitat que introdueix la crua experiència quotidiana i aquest llenguatge de ficció que situa la política en un espai cada cop més virtual, el ciutadà viu una situació plenament esquizofrènica. No sap cap on tira. I ni tan sols s'atreveix a passar comptes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT