Publicitat
Publicitat

Un tast de català

Estalvis que no foraden les estovalles

Ahir parlava de la pressió de la publicitat. Volia dir, esclar, de la publicitat en castellà. Perquè aquest és el drama: els eslògans es pensen en castellà i després es mira que la traducció hi encaixi. I el català, ficat en aquest llit de Procust, en surt esguerrat. I avui ho vull lligar amb les caixes, aprofitant que estan d'actualitat. Les d'estalvis, vull dir. Sento sovint d'estalvi , però vull creure que la crisi no ha arribat a aquest extrem.

Els eslògans de les caixes són arreu. Per això els critiquem tant. De vegades, amb raó. El famós "Dóna la volta a la hipoteca", amb una foto on tot és de cap per avall, ha de ser "Capgira la hipoteca". És la prova que, fins i tot quan tenim un mot més breu i precís -una drecera-, fem marrada per calcar el castellà. D'altres, amb menys raó. És molt discutible que "La Caixa de tots" hagi de ser "de tothom" perquè tots exigeix dir qui són aquests tots .

I d'altres, sense gens ni mica. Alguns diuen que aquell "Parlem?" que en Puyal va deixant anar de tant en tant enmig de la seva retransmissió, hauria de ser "Parlem-ne?" Però si podem dir "Ja hem parlat", sense precisar de què, també hem de poder dir "Parlem?" Quan diem "Parlem-ne?" és que ja sabem de què. El "Parlem?" és ideal per al primer contacte a què vol induir l'eslògan. Aquí l'estalvi del pronom en està justificat. Però com que gat escaldat d'aigua tèbia fuig, acaben pagant justos per pecadors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT