Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Estimat Emili, mestre Teixidor

Estimat i mestre són les dues paraules que més li escauen. Vaig entrevistar-lo fa quatre mesos i l'escola sempre era present a la conversa. Com quan recordava la de Roda de Ter, on era company de pupitre de Miquel Martí i Pol, a qui van posar a treballar als dotze anys. Em va dir que no patia per la mort, que descansar eternament ens farà feliços, i si de cas hi ha alguna cosa més, segur que serà millor. Avui li dediquem sis pàgines senceres, la portada i més articles a tot el diari, parlem de totes les seves facetes, però el que més em va impactar és el motiu pel qual encara feia l'esforç d'anar a escoles estant sotmès a quimioteràpia. I a quines anava. No podia ni volia ni sabia dir que no a les de barris complicats, aquelles on notava l'enorme esforç integrador, cohesionador, de l'escola. La meva vocació és ser mestre, deia, i m'he estimat els alumnes com fills. Ens va mostrar, emocionat, l'àlbum que li havien dedicat en un centre de Sant Boi. Un percentatge elevat eren immigrants, i les mestres li van explicar que molts marxen a mig curs i no tornen fins al març perquè els pares han trobat feina en un altre lloc i els han de fer recuperar el que s'han perdut. O que la cuinera els posava menjar en un tàper per a casa. Ens deia l'Emili: "Aquesta gent es mereix el premi Nobel. Aniria molt bé que no es perdés aquesta feina que fa l'escola". Queda dit, estimat mestre Emili.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT