Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

'Et in pulverem reverteris'

Una de les dues grans notícies d'aquesta setmana (l'altra és que Phil Collins es retira per fi de la música; llàstima que tan sàvia decisió s'hagi pres amb trenta-cinc anys de retard) és que el papa Benet XVI serà el primer de la història a participar en un programa de televisió. El Vaticà va anunciar la bona nova en vigílies d'un dia tan assenyalat i sever com Dimecres de Cendra, i l'emissió del programa tindrà lloc en la no menys assenyalada i severa data de Divendres Sant: una manera potent, doncs, de marcar l'inici i el final de la Quaresma. I és que dos mil anys d'experiència no són debades i l'Església mima els detalls. Per exemple, en el programa de Benet XVI, que s'emetrà per Rai Uno, la gent podrà adreçar preguntes al Summe Pontífex, però alerta: les preguntes seran prèviament filtrades i hauran de tractar sobre la figura de Jesús, i el programa serà enregistrat dos o tres dies abans, al Palau Apostòlic. Televisió sí, doncs, però res d'excessos: qui somiï una visita de Benet XVI al plató de Polònia per interpretar un gag a mitges amb Toni Albà ja s'ho pot treure del cap. El que no ha transcendit és el títol del programa, però la tradició d'aquest gènere televisiu en què algun prohom respon a les inquietuds del poble ras apunta cap a opcions com El Sant Pare respon o -potser millor- Aló, Santedat .

Ara fem una mica de broma, eh, però la veritat és que Joseph Ratzinger, que durant molts d'anys va encapçalar totes les llistes dels carcamals indomables de la cúria vaticana, està tenint en el seu papat gestos força, diguem-ne, avançats pel que se'n podia esperar: per posar dos exemples, no tan sols ha denunciat els casos de pederàstia perpetrats per religiosos, sinó que s'ha fet un fart de demanar-ne perdó, cosa altament infreqüent entre els successors de sant Pere. I ha arribat al punt de quasi admetre l'ús del preservatiu, encara que sigui en casos molt limitats i sense descuidar-se mai d'amanir el tema amb les habituals admonicions sobre la sexualitat ben entesa. No és gaire, diran alguns, però ja hem dit que els ritmes de l'Església van de mil en mil anys, o sigui que no ens podem queixar.

Hi ha temes, això sí, en què Benet XVI no baixa del burro, com el sacerdoci femení o el celibat dels religiosos. Es tracta de dos preceptes que generen situacions curioses, com la del popular pare Manel, que ara ha publicat un llibre en què explica que conviu amb una dona, tot i que aclareix que no hi manté relacions sexuals. Com deia el poeta, en aquestes coses cadascú s'ho sap, però si és cert no deixa de tractar-se d'un cas remarcable. Vés que el pare Manel, a més de catòlic, no sigui seguidor de la doctrina Bill Clinton, aquell home que afirmava que de jove havia fumat marihuana, però sense empassar-se el fum. I que sostenia, en ser enxampat en l'afer Lewinsky, que el sexe oral, contra el que el seu nom indica, no es pot considerar pròpiament com a sexe. Podria el papa aclarir aquestes qüestions en propers episodis del seu programa, sisplau?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT